DARRERE DEL DISSENY

Ideades per Sergio Lozano, que treballava en la categoria ACG de Nike a mitjans dels 90, les Air Max 95 es van concebre originalment per a corredors més grans i potents que corrien per asfalt i demanaven el màxim amortiment. El disseny va prendre forma inspirant-se en el cos humà, amb un sistema de llaçada basat en un seguit de costelles, una sola exterior inspirada en la columna vertebral i una part superior de malla i ant que representen les fibres musculars. Aquesta atrevida inspiració es va completar amb una confecció per capes de la part superior amb ant sintètic, cosida i modelada per compressió per garantir una subjecció màxima que no es perd amb el temps.

Els revestiments de malla proporcionaven transpirabilitat a tota la part superior del peu, mentre que els traus Air Max 95 amb sistema de llaçada ràpida estaven dissenyats per envoltar el peu des de la part superior fins a la plantilla. Els colors de les sabatilles van resultar tan emblemàtics com la inspiració del seu disseny. Segons Lozano, les Air Max 95, que en un primer moment s'oferien en tons grisos amb detalls de groc brillant, no van ser les primeres sabatilles de running que empraven un color de neó. "El groc neó no era nou. Naturalment, formava part de la nostra paleta de colors. També era part del nostre llegat. Forma part del llegat de competició de Nike".

Les opcions de colors també van proporcionar un contrast màxim per destacar les funcions clau de disseny. "Utilitzarem color per posar èmfasi en la tecnologia i alguns dels aspectes funcionals que intentem incorporar en les sabatilles", recorda Lozano. L'entresola negra, la primera d'aquest tipus, també ajudava a dissimular la brutícia després de les carreres. Les Air Max 95, presentades el 1995, amb les quals tot va començar i que encara trepitgen amb força, es proposen viure molt més enllà del seu vintè aniversari.