Abans d'arribar als escenaris, aquest ballarí va haver de trobar-se a si mateix i acabar amb els estereotips

Només té 21 anys, però Nathan Féliot ja sap quin és el seu desig a la vida: ser ballarí professional. I està trencant els esquemes de la societat i de la seva família per assolir el seu objectiu.

"No vull penedir-me de res", explica el jove francès al parlar del seu somni.

A Nathan, com a com tots els homes joves, li van fer creure que els únics esports disponibles per a ells eren els que es practiquen al camp o a la pista.

"A l'escola, el futbol era per als nens i la dansa per a les nenes", explica Nathan, que va créixer a Tolosa, al recordar el seu pensament infantil tan equivocat. "Quan pensava en la dansa, m'imaginava una ballarina de ballet clàssic amb tutú, i no volia que m'agradés això. No sabia que podia trencar els estereotips de gènere."

Nathan, que tenia una relació molt bona amb la seva mare i volia passar més temps amb el seu pare, es va a apuntar a futbol, com els nens de la seva classe. I després a natació. I després a atletisme. I després a arts marcials. Però no li agradava cap d'aquests esports. "L'entrenador et crida, no pots gaudir de l'activitat", explica.

Finalment, la seva mare el va apuntar a Le Lido, la reconeguda acadèmia de circ de Tolosa. Va ser allà on un instructor va descobrir el potencial de Nathan i el va convèncer perquè s'apuntés a un conservatori de dansa clàssica. "Aquesta persona va treure una part de la meva personalitat que sempre havia amagat perquè no pensava que fossi per a mi", explica Nathan.

Tanmateix, quan va descobrir la seva passió, va haver d'afrontar un altre obstacle: convèncer la seva mare, una enginyera d'èxit, que podia dedicar-se de manera professional a les arts escèniques. Assistia 80 hores a la setmana a classes intensives de dansa a un estudi mentre estudiava un programa de comerç internacional de dos anys. "Estava esgotat, però era el preu a pagar per poder fer el que més m'agradava al món", explica Nathan, que en aquell moment continuava evitant parlar del tema amb la seva mare.

"Al principi, no ho deia directament (que volia dedicar-se a la dansa) perquè sabia que no era una qüestió fàcil d'acceptar", comenta Nathan. El jove ens explica que, tot i que la seva mare està orgullosa dels seus èxits a la dansa, li preocupa (com a molts pares i mares) que el seu fill no sigui capaç de guanyar-se la vida amb el seu talent i la seva creativitat.

Tot i això, Nathan està més decidit que mai a aconseguir els seus objectius. "Vull demostrar-li a la meva mare que puc tenir una carrera reeixida", explica el jove, que també vol acabar amb les injustícies de la industria de la dansa. El ballarí ja ha patit estereotips com el que "les persones afroamericanes ballen bé", però segueixen sense estar totalment acceptades a la dansa clàssica. Amb molt de treball i diligència, també vol trencar aquest tipus d'estereotips".

La propera destinació de Nathan és Bèlgica, on ja l'han acceptat per entrenar en un programa prestigiós de tres anys a un conservatori de dansa. Després d'això, ell somnia en gran. L'inspira el treball de coreògrafs aclamats, com Jacob Jonas i James Wilton. A més, Nathan ja està pensant en què farà quan sigui major per ser ballarí. Les seves idees van des de reinterpretar musicals fins a convertir-se en coreògraf.

"No pots ser ballarí tota la vida", explica. "He de tenir un pla B".