Estimada Tri adolescent,

Recordes quan et posaves roba de nen perquè ningú no es fixés en el teu cos? Deies que et vesties així perquè t'encantava aquell estil. I recordes aquella vegada que et vas posar una tovallola per sobre del banyador i vas dir a tothom que tenies fred en ple estiu amb tanta calor?

Ho entenc. El cos t'està fent coses que no acabes d'entendre. Per això volia escriure't aquesta carta, per animar-te i per donar-te la seguretat que necessites per passar per aquesta etapa de canvis.

Per començar, has de saber que et toparàs amb situacions en què preferiries no ser com ets. Desenvoluparàs algunes vulnerabilitats a mesura que et surti pèl al cos, notaràs que et canviarà l'olor que fas, et creixerà el pit i tindràs més corbes. Però estigues tranquil·la. Escolta el que et diré: la pubertat és la cosa més natural del món i tothom l'ha de passar per florir com a persona.

El teu cos mai no et trairà!

Em sap greu dir-t'ho així, però mai seràs una dona rossa, prima i d'ulls blaus. Però la teva complexió, el cabell arrissat, les corbes i la cultura seran tota una influència per a la societat. Per tant, com més aviat t'acceptis a tu mateixa, més fàcil serà el camí. Fes-me cas.

Ets única i adonar-te d'això és el primer pas cap a la bellesa real!

Ah, i fes-me un favor. No t'oblidis mai de com t'apassiona l'esport. El running, el bàdminton, el futbol, la natació i, especialment, la dansa. A mesura que et facis gran, la societat et voldrà fer sentir com si el fitnes fos un càstig per al cos. Amb el temps, recordaràs que mantenir-te activa t'aporta moltíssima alegria i et fa sentir increïble. Però, recorda, una talla o una copa de sostenidors no et defineixen en absolut ni determinen el que vals.

Deixa de jutjar el teu cos i comença a estar-ne agraïda. Sí, el pit et creix contínuament. No passa res. Fes cas a la mama, que et diu que has de portar els sostenidors de la manera correcta, ajustant-te bé els tirants per portar la subjecció que et cal.

Utilitza sostenidors esportius per sentir aquesta subjecció quan estiguis fent les teves activitats. No cal que portis models molt enconxats. El coixinet no t'aportarà més subjecció, així que pots treure'l. De veritat!

Els pits no et faran la mateixa mida, no t'espantis. El pit creix de manera desigual. Pensa que no són germans bessons, són cosins. Fins i tot poden ser cosins llunyans.

M'encantaria dir-te moltes coses més, però crec que puc fer-te un resum dient-te que tenir el pit gran no és una cosa de què avergonyir-se. Potser alguna vegada rebràs més atenció de la que t'agradaria, o potser penses que et miren quan et mous. Però la veritat és que tothom està massa ocupat amb les seves pròpies inseguretats.

La perfecció no és realista. No intentis encaixar deixant de banda qui ets. I, el més important, empodera't i estima't tal com ets.

Encara no ho saps, però aquesta acceptació és la que farà que en el futur ajudis milers de dones a estimar-se tal com són. Estic molt orgullosa de tu.

L'autenticitat és el teu superpoder!

T'estimo.

Trina