Curs sobre el disseny de calçat sostenible

Dissenyar per crear un planeta més saludable és com fer una missió a Mars: hi ha moltes coses en joc. Els recursos són finits, el camí és totalment nou, i això fa que sigui tota una aventura

"Imagineu-nos en una nau amb vestits espacials. El meu és de vellut de color porpra" diu el dissenyador de calçat Nike James Zormeir. "I diem: ostres, hem d'enlairar aquesta nau sigui com sigui!"

Zormeir va pilotar metafòricament aquesta nau juntament amb una tripulació de companys enginyosos i innovadors amb qui va crear Space Hippie, una col·lecció de sabatilles feta amb residus i amb entre un 25 i un 50 % de material reciclat en pes. La col·lecció, que es va posar a la venda l'estiu del 2020, ha obert el camí per a una nova era de sostenibilitat a Nike i, esperem que, també, a tot el món.

L'objectiu ambiciós de magnitud sideral era crear unes sabatilles totalment lliures de carboni, una tasca que requeria una ment innovadora a cada pas del procés. Encara que van aconseguir reduir la petjada de carboni en més d'un 70 % (més informació més endavant), no van arribar a eliminar-la.

I a l'equip ja li estava bé: el resultat final era important, però també les lliçons apreses i les dades recopilades pel camí.

Per tal d'absorbir aquestes idees, l'equip va haver de mantenir la ment oberta: "No érem experts en sostenibilitat que participàvem en el projecte" diu Haley Toelle. "Durant tot el procés ens vam fer preguntes".

Sabem que vosaltres també teniu preguntes. Així doncs, per tal d'arribar a una entesa comuna per combatre tots junts la crisi climàtica, aquí teniu cinc lliçons que Space Hippie ens ha ensenyat sobre sostenibilitat i que tindrem presents en cada nou experiment que tirem endavant.

Sentim a parlar constantment de sostenibilitat, des de la roba i els cotxes fins als grans de cafè. Però, què significa realment?

És difícil trobar una definició perquè no existeix el concepte estricte de producte "sostenible" o "no sostenible". Hi ha molts factors en joc: de què està fet, com es fabrica, com s'envia. Per tant, la sostenibilitat és un concepte ampli.

"Hi ha moltes maneres de mesurar-la" diu Toelle. "Ja sigui pel que fa a l'aigua, el carboni, les pràctiques laborals. Pot ser realment confús, no només com a consumidor, sinó també com a dissenyador, saber exactament on centrar l'atenció".

Per això, per a l'equip de Space Hippie va ser clau fixar-se un objectiu a l'inici del projecte. Van decidir concentrar el seu esforç a crear unes sabatilles lliures de carboni. Noah Murphy-Reinhertz, cap de disseny del projecte, ens n'explica les raons:

"Hi ha dues coses que [com a societat] podem fer: afegir menys carboni a l'atmosfera i treure més carboni de l'atmosfera" diu la Noah, tot explicant l'acció climàtica en termes simples. "Cal que fem totes dues coses, però [la darrera] és una cosa que podem començar a fer a partir d'avui mateix".

Us pregunteu què hi té a veure el carboni amb tot això? Tant si fabriqueu semiconductors d'alta tecnologia com si només enceneu la torradora, és probable que estigueu cremant combustibles fòssils rics en carboni. Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle resultants, com el diòxid de carboni (CO₂), retenen la calor del sol a l'atmosfera, cosa que els converteix en els principals responsables del canvi climàtic. Tot i que una certa quantitat de CO₂ es produeix de forma natural i és bona (fet curiós: sense l'efecte d'hivernacle, la Terra seria una bola gegant de gel!), les quantitats acumulades que hem produït durant els darrers 200 anys estan desequilibrant la situació.

Encara que aquesta vegada l'equip no ha assolit l'objectiu de carboni zero, el model “04” de les Space Hippie ha registrat al voltant de 3,7 kg de CO2e (és a dir, d'equivalent de diòxid de carboni, una mesura estàndard per mesurar la petjada total de carboni). Per posar-ho en context, fer un parell de sabatilles produeix la mateixa quantitat de carboni que conduir 15 quilòmetres o carregar 472 telèfons intel·ligents.

En comparació amb unes sabatilles estàndard del mercat amb més del triple de CO2e (12,5 kg de CO2e, segons un estudi de l'Institut Tecnològic de Massachusetts), l'Space Hippie significa un gran pas en la direcció correcta. Però, com va aconseguir-ho l'equip del projecte?

Una dada que coneixem és que la major part de la petjada de carboni de Nike (més del 70 %) prové dels materials que fem servir.

La tripulació de l'Space Hippie va poder comptar amb els avenços de materials sostenibles de projectes anteriors. Com Flyknit, una innovació de Nike que va néixer el 2012 i que redueix l’impacte mediambiental mitjançant l’ús de fil de polièster reciclat amb un teixit de punt molt eficient.

"Agafeu una ampolla de plàstic, la tritureu, la foneu i li torneu a extrudir: essencialment heu creat polièster nou" diu Murphy-Reinhertz per descriure com es produeix normalment el material base de Flyknit. Sembla increïble, però hi ha un problema: "Es fa servir molta escalfor i energia en aquest procés".

Això vol dir que pel que fa a la sostenibilitat, Flyknit emet menys carboni que la majoria de materials d'altres sabates. Malgrat això, en produeix. L’equip va veure l'oportunitat d'innovar encara més: substituir el 50 per cent del contingut de polièster reciclat de Flyknit amb retalls de samarretes de la fàbrica.

"Tractem literalment [els retalls de samarretes] com si trituréssim fusta" explica Murphy-Reinhertz. "Fem servir molt poca energia. Sense escalfador ni una gran premsa hidràulica. Acabem obtenint un munt de borrissol. Agafem aquest borrissol i el caragolem juntament amb l'ampolla de plàstic extrudit".

Se l'anomena el nou residu espacial híbrid i té un gran potencial ecològic. "Aquest fil [ens ha permès] reduir en un 70 % les emissions de carboni en comparació amb el típic polièster reciclat" diu Murphy-Reinhertz. "De tot el que hem fet és el que ha tingut un impacte més gran".

El fil de Space Waste va aconseguir una reducció de carboni satisfactòria a la part superior de les sabatilles, però per assolir el nivell zero calien més avenços.

"Feia temps que un company treballava amb l'escuma Crater" diu Toelle, referint-se a un material fet aproximadament amb un 10 % de Nike Grind (restes de goma del procés de fabricació de calçat) per al farciment de les escumes amb base d'oli que formen la majoria de soles de sabates. "Intentaven que fos més uniforme, però continuava sortint amb moltes bombolles".

Però atès que l'objectiu de l'equip de Space Hippie era estrictament la sostenibilitat, un disseny millorat sense arribar a ser perfecte, era acceptable, fins i tot desitjable. "Va crear una estètica esbojarrada i, en lloc de voler perfeccionar-la, vam dir, deixem-nos portar" recorda Toelle.

Zormeir va estar totalment d'acord amb aquest primer enfocament. "Sempre m'ha agradat particularment el que anomeno acabat fetitxe de disseny industrial, que és triturar" comenta. "Per tant, em va alegrar moltíssim que Space Hippie presentés un repte quant a l'estètica i que diguéssim que no, que l'aspecte tosc formava part d'aquesta idea de transparència radical".

Tenir una visió única va ser el començament, però per fer-la realitat, l'equip va haver d'incorporar altres persones.

"L'escuma Crater sembla 'defectuosa' a causa del farciment Nike Grind" diu Zormeir. "És el que anomeno l'efecte tsunami."

"Això va en contra de tot el que hem ensenyat sobre com han de ser unes sabatilles ben fabricades" diu Toelle, en referència als equips de control de qualitat de les fàbriques sòcies de Nike, per a les quals els "defectes" normalment són senyals d'alerta. "Però vam dir que en realitat ens agradava la naturalesa uabi-sabi dels materials. Les imperfeccions formen part del seu caràcter i de crear menys residus. Si us plau, no en defugiu!"

Un cop els socis de producció van començar a entendre que l'aspecte no convencional formava part de la missió més important de reduir la petjada de carboni, l'esperit els va captivar, de vegades fins a l'extrem.

"Un dels nostres dissenyadors de fàbrica de Corea es va fer un tatuatge de Space Hippie" diu Zormeir. "I em sembla que me'n faré un d'igual".

"Al principi, el nom semblava una broma" diu Zormeir sobre Space Hippie. "Però se'ns va quedar enganxat. I ens va donar [un mantra]: si no és divertit, no és Space Hippie".

El nom, que s'inspira en el concepte d'exploració espacial d'utilització de recursos in situ combinat amb la filosofia ambiental dels anys setanta, va donar a l'equip més que un simple eslògan. Les vibracions i els valors de l'espai exterior es van convertir en una forma de vida.

"La Fanny, una de les membres de l'equip, deia: "Oh, el coi de Mart" recorda Zormeir. "Com a les pel·lícules, ets a Mart, tens els recursos justos..."

"Però només havent d'innovar en el disseny va fer que el procés [a l'instant] fos més divertit" continua Toelle.

Ja sigui deixant notetes amb cares somrients, estant de "bon rotllo" o cridant coses d'una punta a l'altra de la nau industrial, el bon humor es va apoderar del projecte i va fer que la tripulació avancés treballant en equip.

"Era com una estació espacial on les aportacions de tothom eren importants" diu Toelle. "Com si treballéssim no només el disseny, sinó per fer front a una missió crítica".

Tot gira al voltant d'una actitud d'"optimisme urgent" que no defuig les males notícies sobre el medi ambient, sinó que ens pregunta què farem al respecte. "Si no tenim una visió positiva del futur, per què ningú voldria acompanyar-nos en el viatge per arribar-hi?" pregunta Murphy-Reinhertz.

"La veritable màgia de [trobar] diferents maneres de fer unes sabatilles és el que comporta", diu Murphy-Reinhertz. En el cas de Space Hippie, ha suposat un nou nivell d'intercanvi d'informació i de treball en equip.

"Aquests tipus de projectes no haurien de ser supersecrets" diu Toelle. "Han d'[ajudar] a empoderar les persones". Nike va començar a aprendre amb fonts obertes sobre sostenibilitat amb una guia de disseny circular publicada en línia el 2019 per ajudar a innovadors d'arreu del món a prendre decisions. Aquest esperit de compartir només fa que créixer, a tota la indústria i dins de les nostres pròpies parets.

"Vam començar a agafar forces de la gent de tota l'empresa des de la base" diu Toelle tot recordant les converses en persona abans de la COVID. "Tenim un armari ben divertit en una sala de conferències on gaudim de catifes marroquines i organitzem reunions de disseny amb tothom assegut a terra".

Zormeir és l'amfitrió de reunions definitiu. "[Posàvem] música ambiental estranya i ens deia: 'Seieu al puf marroquí'. L'aroma de la brisa oceànica ve del difusor. Ara que tothom s'ha relaxat una mica, entrem en matèria".

L'energia col·laborativa fluïa en ambdues direccions, amb idees respectuoses amb el planeta que s'escampaven a altres equips. Comencem a veure clàssics de Nike com Air Force 1s amb entresola d'escuma Crater i una Jordan 1 High amb la part superior feta amb tecnologia Space Waste.

Tanmateix, l'efecte d'halo no es pot aturar a la seu de Nike. Zormeir veu una oportunitat perquè els productes creïn converses positives. "Quan algú mira les vostres sabatilles esportives i us pregunta: 'Oh, quines sabatilles són aquestes?', és un recurs perquè les persones parlin de sostenibilitat que d'altra manera no s'hagués produït" diu Zormeir.

Toelle hi està d'acord: "En innovació, moltes vegades l'objectiu no és només dissenyar unes sabatilles increïbles, també es tracta d'explicar una història, inspirar la gent, i les sabatilles són una eina per fer-ho".