Enforteix la ment per dissipar els dubtes

No et limitis a escoltar la teva veu interior, parla-hi. Però fes-ho d'una manera estratègica, que els experts anomenen "diàleg intern". És un recurs que utilitzen gairebé tots els atletes en moments difícils, i et pot ajudar a trobar la concentració i la confiança necessàries per rendir al màxim, especialment si et parles com si fossis el teu millor amic. Fes-te costat ("Vinga, ho pots fer!"), guia't ("Respira profundament"); en definitiva, es tracta de no jutjar-te, així que no t'insultis per haver fallat el tir o no haver aconseguit l'ascens.

També és bàsic parlar-te en segona o tercera persona, dir-te "ell/a" o "tu" en lloc de "jo". D'aquesta manera, podràs agafar una mica de distància emocional i oferir-te la mateixa amabilitat que oferiries a algú que t'importa.

Molts atletes d'elit experimenten mentalment cada pas d'una competició la nit abans, des del moment que surten del llit fins que recullen la medalla d'or a la cerimònia de premis. Visualitzar, és a dir, imaginar-se perfectament i amb detall una acció o un resultat positius, prepara la teva ment per a l'experiència real, cosa que millora els reflexos, la confiança i la resistència en el moment que fas els moviments.

No t'has d'imaginar només que tot surt perfecte; visualitza totes les situacions que et preocupen, de manera que quan sorgeixi un obstacle tinguis un pla per superar-lo. Pots aplicar aquesta tècnica en moments vitals determinants (fer una entrevista perfecta per aconseguir la feina dels teus somnis, o completar el teu primer triatló tot i que la natació no sigui el teu fort) o en tasques diàries com els entrenaments.

Potser ja ho saps, però tens una mena de pou sense fons de motivació que pots fer servir en qualsevol moment, només cal que hagis identificat el teu perquè, un propòsit central que t'encoratja davant de qualsevol repte. Per als atletes d'elit, aquest perquè és personal, i sovint emocional. LeBron i Serena, per exemple, diuen que el seu propòsit és inspirar nens i nenes amb qui comparteixen aspecte físic i orígens perquè assoleixin l'èxit. Pots començar a determinar el teu propòsit en qualsevol moment, només has d'identificar què t'omple o què t'ompliria d'orgull.

Si encara no ho tens clar, inspira't en les estrelles de l'NBA i el tennis que juguen pensant en la propera generació i centra el teu propòsit en algú que t'importa. Posar el punt de vista en les necessitats dels altres t'ajuda a mantenir la motivació i la responsabilitat, i fins i tot t'anima a esforçar-te una mica més del que ho faries, així que afavoreix el progrés.

El coratge és la combinació de passió i persistència que ens permet aconseguir els nostres objectius a llarg termini. Tots els entrenadors busquen aquesta fortalesa en els atletes. La manera més fàcil d'avaluar el coratge és observar la perseverança. Acabes les tasques que comences? Recordes la tasca que t'havies plantejat? Si no tens gaire clara la resposta a aquestes preguntes, proposa't un objectiu senzill que puguis aconseguir en pocs dies (per exemple, planteja't no menjar carn tres dies a la setmana en lloc de passar de cop a una dieta vegana).

Si aconsegueixes aquest primer objectiu, continua: estigues un altre dia de la setmana sense menjar carn, i després un altre, fins que els dies passin a ser setmanes, mesos i potser fins i tot anys. Assolir petits objectius de manera regular pot donar-te el coratge necessari que et permeti arribar a fer realitat els més grans.

Els atletes d'elit solen dependre de rutines diàries gairebé obsessives que els permeten planificar les tasques i tenir clars els objectius. En el dia a dia, es pot crear un "procés" efectiu senzillament seguint una planificació rigorosa. Observa la teva rutina i pregunta't: inclou tasques consistents i regulars que t'ofereixin recompenses? Conté tasques repetitives, sempre iguals, de les quals puguis aprendre directament? Hi ha un pla d'acció format per tasques a curt termini que t'encaminin cap a objectius a més llarg termini? Té un enfocament clar que et permeti centrar-te en el teu "perquè"? I, finalment, l'apliques amb tolerància, sense castigar-te pels fracassos?

Aquesta última pregunta pot ajudar-te a controlar les teves inseguretats i a continuar perseverant en aquest procés a llarg termini.

En el seu sentit més senzill, fer-te teva alguna cosa vol dir fer-te responsable del teu propi progrés, sense buscar excuses ni culpables. És un dels ensenyaments importants que transformen grans talents en grans atletes, pel fet de reconèixer que tenen el control del seu rendiment. Com en el cas del procés, hi ha una sèrie de preguntes que t'ajudaran a saber que ho vas bé: fomentes la teva responsabilitat fent-te càrrec de les situacions quan cal? Ho fas amb consciència, és a dir, amb la voluntat d'acceptar totes les conseqüències, bones o dolentes? Aportes confiança amb la teva responsabilitat dia a dia? Et compromets fent més d'allò que s'espera de tu?

Assumir realment la responsabilitat vol dir ser un autèntic líder. Es pot confiar en tu i ofereixes més del que ningú espera. És per això que dominar aquesta actitud no només et beneficia a tu, sinó també els teus companys d'equip, família i amics, que saben que poden comptar amb tu, en els mals moments i sempre.


Si tens dubtes durant el procés, recorda que ni tan sols Serena i LeBron van arribar a l'èxit de la nit al dia. No t'aturis i el progrés arribarà.