Què és l'otitis de bany i com es pot tractar?
Salut i benestar
Els especialistes en medicina expliquen els símptomes i els tractaments, i donen consells per prevenir l'otitis de bany.

Si t'agrada nedar o tens un fill o una filla que no vol sortir mai de l'aigua, segurament ja deus haver sentit parlar de l'otitis de bany. Però què és, exactament? Pots evitar-la durant la temporada de natació? A continuació t'expliquem el que diuen els especialistes sobre l'otitis de bany i els consells que donen per si t'hi trobes.
Què és l'otitis de bany i què la provoca?
Aquesta infecció molesta, que es coneix tècnicament com a otitis externa aguda, se sol associar amb la natació, però pots adquirir-la encara que no et fiquis a l'aigua.
"Tot i que l'otitis de bany és més comuna entre persones que passen molt de temps a l'aigua, pots adquirir-la sense anar a nedar", explica Liu. "L'otitis de bany es pot produir a partir d'una abrasió del canal auditiu (com ara una rascada) derivada de la introducció d'un objecte extern o d'una neteja agressiva del canal auditiu".
Rascar el canal amb un bastonet de cotó és un dels factors de risc principals a l'hora de desenvolupar otitis de bany. De fet, segons un estudi del 2004 de l'International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, el 70 % dels nens i les nenes que hi van participar s'havien netejat les orelles amb un bastonet de cotó durant els 10 dies anteriors al diagnòstic.
Entre altres factors comuns per a l'otitis de bany hi ha la humitat excessiva al canal auditiu, l'exposició a una alta quantitat de bacteris en aigües contaminades i l'ús d'aparells auditius que poden irritar la pell.
Com saber si tens otitis de bany
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) indiquen que tothom pot patir otitis de bany, però que és una afecció més comuna entre infants, i que és fàcil de confondre amb l'otitis mitjana, un altre problema habitual entre els més petits. Segons els CDC, si pots moure la part externa de l'orella sense sentir molèsties ni dolor, el més probable és que es tracti d'una otitis mitjana.
Com tractar l'otitis de bany
Segons una revisió del 2019 sobre aquesta afecció i les maneres de tractar-la, els agents antisèptics tòpics (tractaments que aturen o frenen parcialment el creixement de microorganismes), com ara l'àcid acètic, la clorhexidina o l'acetat d'alumini, eren efectius en casos que es podien guarir en una setmana. En casos més persistents, es pot requerir l'ús d'antibiòtics o esteroides. Consulta el teu metge o metgessa per descobrir el tractament que més et convé.
L'estudi també apuntava que els professionals de la salut solien tractar aquesta afecció aplicant gotes tòpiques per netejar el canal auditiu i "fent servir antibiòtics locals i/o corticoesteroides" per calmar el dolor.
Cal tenir en compte, però, que el teu metge o metgessa et pot receptar altres mesures si hi ha alguna complicació. Segons un resum del 2020 revisat per la comunitat experta, entre les complicacions poden sorgir l'otitis externa crònica (que fa que l'afecció es repeteixi constantment), l'otitis externa maligna (una infecció greu que pot afectar els ossos del canal auditiu i el crani) o la cel·lulitis periauricular (una infecció bacteriana del teixit que envolta la part exterior de l'orella), entre d'altres.
CONTINGUT RELACIONAT: Hauries d'entrenar-te si no et trobes bé?
Com prevenir l'aparició de l'otitis de bany
"No introdueixis res al canal auditiu", recomana Gold. "També és recomanable eixugar-te bé les orelles després d'una exposició prolongada a l'aigua".
Pots eixugar la part exterior de les orelles amb una tovallola i inclinar el cap per eliminar les restes d'aigua. Els CDC també recomanen estirar suaument el lòbul de l'orella quan moguis el cap per ajudar a evacuar tota l'aigua. Per evitar que t'entri aigua a les orelles si vas a la piscina, pots portar taps o una gorra de natació.
A més, si acostumes a tenir otitis de bany, Gold recomana fer servir gotes d'àcid acètic de manera preventiva. Per aconseguir-les, hauràs de visitar el teu metge o metgessa, obtenir un diagnòstic i demanar una recepta.
Text: Clara Olshansky