Netbol a Brooklin: el descobriment d'una comunitat a la pista

Quan Maggi Gao va abandonar Xangai (Xina) i es va mudar a Nova York per estudiar psicologia l'any 2013, ho va fer amb la intenció de conèixer persones amb la seva mateixa passió pel netbol. Encara que sigui un esport molt conegut, no ho és tant als Estats Units. Per això, Maggi va fer tot el possible per trobar una pista i algú amb qui jugar.

Finalment, Maggi va trobar a Brooklyn una de les úniques pistes de netbol de tota la Costa Est. També va trobar una comunitat d'aficionats al Lincoln Terrace Park, que es troba al barri de Crown Heights (Nova York). En aquest mateix lloc, Maggi ens explica, mentre fa alguns exercicis, quin valor té aquest esport per a ella.

Imagina't una pista de bàsquet. Les dimensions de la de netbol són molt semblants. En lloc d'haver-hi taulers per a les cistelles de bàsquet, aquestes es mantenen amb una plataforma. La pista es divideix en terços i a cadascun dels 7 jugadors se li assigna una posició i una zona per on desplaçar-se. Igual que al bàsquet, l'objectiu del netbol és encertar la pilota a la cistella de l'equip contrari i, a diferència del bàsquet, quan tens la pilota no et pots moure. Només pots fer un pas abans de parar, pivotar i passar-la. Requereix molta més precisió i habilitat que molts altres esports.

Vaig créixer a Xangai i la veritat és que l'esport no em cridava gens l'atenció. Quan tenia 8 anys, em vaig apuntar a una escola britànica que acabava d'obrir al meu barri i el netbol formava part del pla d'estudis. No m'agradava gens l'activitat física, fins que el netbol em va fer guanyar una mica de seguretat a l'hora de fer esport. Tothom m'animava. Em deien: "Prova-ho i si t'equivoques, no passa res". Era la primera vegada que realment volia provar alguna cosa. Fa molt de temps que jugo a netbol. Uns 17 anys...

Quan accedeixes a aquesta comunitat, veus que tothom fa pinya. Gràcies al netbol de Nova York, vaig conèixer la comunitat de netbol americana d'origen caribeny. Crec que al principi dubtaven una mica de mi. Tots es coneixien des de petits, compartien tradició de netbol, els seus pares havien immigrat des del Carib i havien jugat a les seleccions nacionals de netbol de Jamaica, Trinitat i Grenada. Em van acollir quan van veure la meva implicació en aquest joc i va ser una experiència molt divertida. Coneixes moltes persones que d'una altra manera no hauries conegut.

Recordo que quan era petita em sentia una mica estranya perquè deien que jugava a un esport "femení". Crec que això implícitament feia pensar a la gent que no era un esport prou bo per als homes. Quan em vaig fer gran, em vaig adonar que el netbol requereix molta més precisió i agilitat que molts altres esports. Si hagués de triar un altre esport, seria el rugbi 7, per la seva potència i velocitat. Ara, hi ha una lliga de netbol masculina a Austràlia. No és professional i els jugadors no cobren. Però el fet que s'hagi format un equip masculí de netbol és tan important que, tard o d'hora, els jugadors acabaran sent professionals. Als països on el netbol és més conegut, es veu com l'esport ideal tant per a dones com per a homes.

Per afició, segurament uns 30 anys més. Per a les dones que practiquen netbol de forma amistosa al Lincoln Terrace Park és un estil de vida. Algunes formaven part d'una selecció nacional quan estaven al Carib. Ara els seus fills també hi juguen, encara que elles també es reuneixen per jugar espontàniament. Tinc 25 anys i soc entrenadora personal, però jugo amb una persona jamaicana que té com uns 60 anys i sí, encara em guanya. Mai perds les habilitats, sinó que millores la teva manera de jugar.