Problemes dels corredors: com evitar el fregament, les butllofes i altres problemes habituals

Què és exactament el fregament? Els experts comenten que la causa principal és la fricció de diverses parts del cos entre si o amb peces de roba.

Pot produir-se a qualsevol part del cos, però les zones més vulnerables són les cuixes, els engonals, les axil·les i els mugrons, segons la Dra. Hadley King, dermatòloga col·legiada a Nova York especialitzada en dermatologia mèdica i cosmètica.

Què ajuda a prevenir el fregament? Per evitar la fricció de la pell durant la carrera, King recomana el següent:

• Treu-te la roba suada immediatament després de l'entrenament. La doctora ens explica que el fregament s'agreuja a causa de la humitat, ja que debilita la funció protectora de la pell i fa que sigui més vulnerable. Aplica't pólvores de talc per absorbir la humitat i no et deixis posada la roba mullada o suada.
• Lubrica't la pell.Posa't vaselina, cera líquida o altres productes que evitin el fregament a les zones de fricció. Així es crea una barrera entre la pell i la roba d'entrenament per evitar el fregament.
• Pensa bé quina roba vols portar. Portar roba ben ajustada de materials que gestionen la suor, generalment de teixits sintètics com el polièster, el nylon i el micromodal, pot ajudar a repel·lir la suor de la pell. Fixa't bé en les costures per evitar el fregament.

CONTINGUT RELACIONAT: És bo, córrer amb una armilla amb pes? Els experts i expertes n'expliquen els beneficis i els inconvenients

Si sents fregament habitualment, King recomana netejar i assecar la pell per després aplicar una crema calmant o un emol·lient. Descansa o canvia d'activitat fins que la pell s'hagi curat per evitar infeccions o més ferides.

Si la zona està inflamada o sents dolor, consulta un dermatòleg. Si s'infecta, necessitaràs un antibiòtic o cortisona tòpica per reduir la inflamació.

La causa de les butllofes sol ser la fricció de pell contra pell o pell contra les sabatilles perquè els dits estan massa aferrats, pel teixit de les sabatilles o l'ajust, segons la metgessa de medicina podològica Sidney Weiser, que treballa de podòloga a Quality Podiatry Group a Chicago.

La clau per evitar-les és reduir la fricció. Pots fer-ho de diverses maneres:

• Oblida't dels mitjons de cotó per córrer. En comptes de fer servir cotó, fes servir mitjons de teixits que gestionin la suor com ara nylon, polièster o llana merina. Weiser explica que la humitat debilita la pell i fa que sigui més vulnerable als efectes de la fricció. També augmenta el lliscament dins del mitjó, la qual cosa pot provocar lesions o altres problemes cutanis.
• Fer servir lubricació o pólvores d'assecament. Si et suen els peus, aplica-hi pólvores per eixugar els peus abans de posar-te els mitjons. També pots utilitzar productes amb vaselina a les zones de fricció per evitar la formació de butllofes.
• Posa't dos mitjons fins. Afegir una segona capa de mitjons evita el fregament amb la pell, ja que es produeix entre les dues capes de teixit, i no amb la pell. Aquest és el consell del Dr. Daniel M. Dean, cirurgià ortopèdic amb formació específica en cirurgia del peu i el turmell a l'Illinois Bone & Joint Institute.
• Cal assegurar-se que la talla de les sabatilles sigui l'adequada. Si les sabatilles són massa cenyides, poden afegir pressió addicional als peus i fregar a zones inadequades. Si queden massa amples, el peu lliscarà i la fricció produirà butllofes.
• Utilitza protecció. Posa't molesquí o tiretes antibutllofes amb gel a les zones del peu on has tingut butllofes abans.

Si et surt una butllofa, no la rebentis. Si aconsegueixes que la capa superior de pell es mantingui a lloc, és la millor protecció contra infeccions per a la butllofa. Si et fa molt de mal, consulta un metge de capçalera o un podòleg perquè la drenin de manera segura. Mentrestant, cobreix la zona amb una gasa estèril, posa't una pomada de triple antibiòtic i porta sabatilles obertes fins que es curi.

La majoria de corredors saben que és tenir ungles lletges o, fins i tot, una mica danyades a causa dels impactes durant la carrera. Molts corredors han tingut, almenys una vegada, una ungla negra, mentre que d'altres hauran sentit el dolor d'una ungla encarnada.

Les ungles negres es produeixen quan la sang es queda atrapada sota l'ungla. Són el resultat de microtraumatismes dels dits pel copejament constant amb la punta de les sabatilles. El sagnat per sota de les ungles té un nom més científic: hematoma subunguial.

Les ungles encarnades; és a dir, quan l'ungla creix dins de la pell, també es produeixen a conseqüència de cops repetitius. Les causes més habituals d'aquests problemes són les sabatilles amb ajusts incorrectes i el desequilibri al peu.

CONTINGUT RELACIONAT: Les sabatilles més còmodes i amb més subjecció Nike per a runners que impacten amb el taló

Per últim, les ungles poden danyar-se com a resultat dels cops sobre l'asfalt. Les ungles es poden tornar més gruixudes a causa d'una lesió com una cicatriu a l'ungla. També poden ser un senyal d'una infecció fúngica.

Si l'ungla està blanca, segurament es tractarà d'un cop, però si presenta signes de descoloriment, cal consultar un professional de la salut.

Per evitar problemes amb les ungles dels dits dels peus, Dean recomana que hi hagi almenys una distància de l'amplada d'un dit entre la puntera i la punta del dit més llarg (el dit gros o el segon dit).

Tallar-se les ungles habitualment també ajuda. Ara bé, no les tallis tant per exposar la base unguial o les parts més toves de l'ungla.

Per fortuna, els ulls de poll no són tan dolents com semblen i són només un enduriment de la pell a les zones de més pressió o fricció. De fet, poden resultar fins i tot útils, ja que proporcionen un enconxat natural a les zones del peu on més cal. La recomanació general del Dr. Dean és que, si no fan mal, és millor deixar-los com estan, ja que és la manera que té el cos de protegir-se.

Els ulls de poll són habituals en els peus que treballen més, però pots tractar-los i reduir-los amb uns quants consells. Weiser recomana treure's l'origen de la fricció, si és possible. Per aconseguir-ho, fes servir enconxat i remulla els peus amb aigua temperada a la nit durant 20 minuts i aplica't crema hidratant.

Si vols, Dean confirma que pots fer servir una pedra tosca per suavitzar la capa superior més endurida i seca de la pell. Ara bé, no et passis i evita utilitzar eines esmolades.

CONTINGUT RELACIONAT: L'aigua amb sal serveix per hidratar-te amb més efectivitat després d'un entrenament?

Si un ull de poll et resulta incòmode o et fa mal, consulta un metge o podòleg. Un professional mèdic pot treure'l sense problemes, però no provis de fer-ho a casa sense ajuda, ja que pot donar origen a infeccions i problemes més greus per als peus.

La dermatitis per vent es produeix quan el vent, en combinació amb una humitat i una temperatura baixes, danyen la barrera de la pell. Això afecta la capacitat de la pell de protegir-se i es manifesta en forma de pell escatada, seca i encesa.

La dermatitis per vent se sent com una cremada, picor o una pelada, la qual cosa fa que molta gent la confongui amb una cremada solar.

Quina és la millor manera de tractar la dermatitis per vent? Grava't la paraula "hidratació" a la ment. King recomana cremes hidratants amb humectants com l'àcid hialurònic i la glicerina per, evidentment, hidratar la pell, emol·lients com l'esqualà o les ceramides per reforçar la barrera de la pell, i substàncies oclusives com la vaselina, la cera d'abella o la silicona per retenir la humitat.

Evita ingredients que irritin la pell com l'alcohol, l'àcid salicílic, el peròxid de benzoïl, substàncies retinoides o l'àcid glicòlic fins que la pell no s'hagi curat. També pots fer servir remeis de farmàcia com crema amb un 1 % d'hidrocortisona per reduir la inflamació i altres ingredients calmants com l'àloe vera o la civada.

Resisteix la temptació de rascar-te la pell o treure't la pelada. Això farà que augmentin la inflamació, la sensació d'incomoditat i el temps de recuperació. La pròxima vegada que surtis a córrer quan faci vent, posa't una loció hidratant per protegir la pell contra la irritació.

Text: Amy Marturana Winderl