Tot el que has de saber sobre el llançament de disc en atletisme

Les proves de concurs es divideixen en dues categories: llançaments i salts. El llançament de disc forma part de la categoria de llançaments, juntament amb el llançament de pes, el de javelina i el de martell. En les quatre proves de llançament, els atletes intenten llançar un objecte tan lluny com puguin.

En la prova de llançament de disc, l'objecte és un disc suau. Pot estar fet de metall, de fibra de vidre, de fusta o de plàstic per la part del centre, però la vora exterior és de metall.

En competicions olímpiques, el disc de la categoria masculina té un diàmetre de 22 centímetres i pesa 2 quilos. El disc de la categoria femenina té un diàmetre de 18 centímetres i pesa 1 quilo.

Contingut relacionat: Tot el que has de saber sobre el triple salt en atletisme

Els atletes de llançament de disc comencen cada llançament posant-se dempeus dins del cercle blanc del terra. El cercle pot estar fet de metall, com ara ferro o acer. Segons les normes de World Athletics, el diàmetre del cercle de llançament ha de ser de 2,5 metres.

Els atletes tenen l'objectiu de llançar el disc tan lluny com puguin, i no poden sortir del cercle de llançament fins que el disc toqui el terra. Els peus poden tocar les vores interiors del cercle, però no les exteriors i el terra fora del cercle.

Des de fa un segle o més, els atletes de llançament de disc donen voltes abans de llançar el disc. Solen fer una volta i mitja abans de llançar el disc, i intenten llançar-lo tan lluny com sigui possible.

Tot i que donen voltes, els atletes de llançament de disc no solen marejar-se, diu Nik Arrhenius, entrenador de llançament de l'equip d'atletisme masculí i femení de Brigham Young University.

El disc ha d'aterrar a la zona de caiguda, que forma un angle de 40 graus des del cercle, en forma de con. A la ronda classificatòria dels Jocs Olímpics, els atletes tenen tres oportunitats per aconseguir el seu millor llançament.

Els 12 millors passen a la ronda següent i poden fer tres llançaments més. Els vuit atletes que hagin llançat el disc més lluny en aquesta ronda arriben a la final, en què tornen a fer tres llançaments. El millor llançament dels tres és el que compta per a cada atleta. En altres competicions, els atletes poden fer sis llançaments.

L'atleta que llança el disc més lluny en algun d'aquests intents en la ronda final és qui guanya. Si hi ha un empat entre dos o més llançadors, qui hagi fet el segon millor llançament guanya.

Als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020, el llançament guanyador de la competició masculina va ser de 68,9 metres. En la competició femenina, el llançament guanyador va ser de 68,98 m.

Els llançadors de disc universitaris aconsegueixen unes distàncies similars: al campionat de la National Collegiate Athletic Association (NCAA) del 2022, el llançament guanyador de la categoria masculina va arribar a 66,17 metres. El llançament guanyador de la categoria femenina va ser de 62,16 metres.

Des de la part de darrere del cercle de llançament, els atletes fan una volta i mitja dins del cercle abans de llançar el disc. Fer voltes ajuda a crear velocitat mentre el disc gira al voltant del cos del llançador, i aquesta velocitat s'allibera en el moment en què deixa anar el disc.

A continuació, t'expliquem els passos de la tècnica de llançament de disc.

1. Els llançadors comencen d'esquena al camp on llançaran el disc, amb els peus a la part posterior del cercle.
2. Després, els llançadors dretans comencen girant cap a la dreta. Giren sobre l'avantpeu del peu esquerre, per llançar la cama dreta cap a la part davantera.
3. Quan canvien al peu dret, tots dos peus s'enlairen, fent un salt petit mentre giren. Aterren amb el peu dret, que queda mirant cap a part posterior del cercle. Així es completa la primera volta.
4. A mesura que el peu dret es balanceja cap a la part davantera del cercle, el peu esquerre també se situa cap endavant. Això, explica Arrhenius, fa que tots dos peus estiguin a terra, i aquesta posició els permet posar el tors recte.
5. Els llançadors giren sobre l'avantpeu del peu dret, fent un moviment que s'assembla al que fa el peu de darrere en un swing de beisbol. Durant aquest gir, els llançadors posen el tors recte i deixen anar el disc perquè surti volant cap al camp.
6. Normalment, els llançadors segueixen girant després del llançament, fent voltes sobre el peu dret. Els peus no poden sortir del cercle fins que el disc hagi aterrat.

Tot i que el llançament de disc és una prova de llançament, els millors llançadors depenen de les cames per a la major part del moviment, explica Arrhenius.

"El més important és tenir paciència i reservar la força de la part superior del cos per al final", recomana. Quan els llançadors de disc fan voltes, explica, acumulen energia i velocitat al tors, com quan estirem la goma d'un tirador. I no l'has de deixar anar fins que estiguis en una posició d'avantatge, amb els dos peus a terra.

Contingut relacionat: Què és una cursa d'obstacles? Tot el que has de saber sobre aquesta prova d'atletisme

"Quan aterres davant del cercle amb els dos peus, el tors està girat cap enrere, i el disc és darrere la teva espatlla", explica. És en aquest moment que els llançadors posen el tors recte i fan servir el braç: el llancen cap endavant per crear el màxim de velocitat per al disc. Si el llançador mou el braç cap endavant massa aviat, aquesta energia es perd i no poden disparar el disc de manera efectiva.

Un altre aspecte delicat d'un llançament adequat és aconseguir que el disc surti volant, que no oscil·li, explica Nathan Ott, entrenador de llançament de l'equip d'atletisme de Penn State University. En un bon llançament, el disc ha de girar com un frisbi mentre sobrevola el camp, en lloc de moure's amunt i avall pels cantons.

"El disc és un objecte amb un equilibri peculiar, ja que les vores són pesants. Sembla un frisbi, però la vora és tan pesant que si l'estires, tal com ho faries amb un frisbi, es balancejarà com els ocells quan volen", explica Otto.

"Molta gent, quan agafen el disc per primer cop, volen saber com llançar-lo amb la part posterior de la mà o com projectar-lo. Però has de deixar que el disc s'alliberi quan sigui el moment. No ho pots forçar". Fa segles que els atletes treballen en això, explica, com en tot el que té relació amb el llançament de disc, i continuarà sent així durant anys.

Tradicionalment, els llançadors de disc solen ser alts, explica Arrhenius, perquè els atletes alts solen tenir els braços llargs.

"Com més llargs tinguis els braços, en teoria, més de pressa gira el disc" mentre el cos i el braç de l'atleta giren. Òbviament, l'alçada no és l'únic factor que contribueix a l'èxit d'un llançador.

"Els atletes de llançament de disc solen tenir una bona consciència corporal i coordinació", afegeix Arrhenius. La consciència corporal és important per mantenir-se dins del cercle mentre giren i llancen. "Dones voltes a una velocitat força elevada i, després de deixar anar el disc, has de mantenir-te dins del cercle. Per fer això cal coordinació".

Pot ser que els atletes que tenen èxit en esports com ara el bàsquet o el voleibol també siguin excel·lents llançadors de disc, perquè normalment saben saltar bé, diu Ott. Tot i que els atletes no salten per llançar el disc, saltar i llançar requereixen potència, explica. Un bon atleta de llançament de disc no només ha de tenir força i produir força, sinó que ho ha de fer ràpidament.

Com que el llançament de disc és una disciplina difícil d'aprendre i de dominar, també requereix un tipus de mentalitat determinat, explica Arrhenius.

"Crec que no pots ser un bon llançador de disc si no tens disciplina", comenta. "Hauràs de tenir disciplina per fer, per exemple, 10.000 llançaments l'any, i no només durant un any, sinó cada any".

Ott diu que, a més de tenir una disciplina implacable, als bons llançadors de disc els ha d'agradar resoldre problemes. Perfeccionar la mecànica corporal per aconseguir el millor llançament és com un trencaclosques, i els bons llançadors de disc provaran totes les opcions per trobar la millor solució i aconseguir el millor llançament.

El llançament de disc existeix des de fa segles. L'esport apareix a la Ilíada d'Homer i formava part dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, des de l'any 708 a. de C. I continua present a les competicions d'atletisme arreu del món.

Hi ha una raó per la qual aquesta disciplina de llançament ha passat la prova del temps: és una prova complexa que requereix molt força, concentració i habilitat. Després de segles de buscar la tècnica perfecta, atletes i entrenadors encara diuen que llançar el disc metàl·lic és difícil d'aprendre i encara més difícil de dominar.

"Si vols aprendre'n, has de saber que no és fàcil", adverteix Ott. Als Jocs Olímpics moderns o als campionats de la NCAA els atletes donen voltes i llancen el disc a una distància de gairebé 70 metres, i quan això passa, el públic embogeix com ho feia a l'antiga Grècia.

Text: Greg Presto