Nike By You
Quines són les posicions en el futbol
Esports i activitat
Tant si només vols conèixer el joc com si tens ganes de jugar-hi, aquesta guia sobre les posicions del futbol t'ofereix tot allò que et cal saber.
Última actualització: 11 de desembre de 2024
8 min. de lectura
Quan escoltis les declaracions posteriors a qualsevol partit de futbol professional, sentiràs sempre com els jugadors elogien els seus companys d'equip. El motiu és que, per molt professional que sigui un jugador, cada posició al camp de futbol té una funció essencial en el joc.
"És fonamental que cada jugador conegui el paper i les responsabilitats de la seva posició", explica Carl Wild, un entrenador de futbol del Regne Unit. "Això permet que l'equip jugui conjuntament de manera eficaç, no com un grup de jugadors individuals".
Segons les Regles de joc de la International Football Association Board (IFAB), el manual d'instruccions que es fa servir per als partits de futbol, un partit es juga entre dos equips i dura 90 minuts, sense comptar la pròrroga. Per poder començar un partit oficial, la majoria de lligues universitàries, professionals i recreatives requereixen que els equips tinguin com a mínim set jugadors al camp en tot moment, tot i que el nombre ideal de jugadors al camp per equip és d'11 amb el porter inclòs.
Dit això, molts equips tenen plantilles de fins a 23 jugadors en total per cobrir còmodament qualsevol substitució. La majoria d'equips professionals tenen dret a fer cinc substitucions per partit, tot i que poden ser il·limitades en moltes lligues joves i recreatives.
Com que el futbol és un esport molt versàtil, és normal que algunes posicions tinguin noms i, de vegades, funcions diferents. Per exemple, el "davanter obert" també es pot anomenar "extrem", i el "defensa central" també es pot considerar un "bloquejador" o "defensa lliure".
Segueix llegint per saber-ne més sobre les diferents posicions en el futbol.
Contingut relacionat: Els 10 millors regals Nike per a jugadors de futbol
Què significa tenir o no la possessió de la pilota
Com indica Wild, el paper d'una determinada posició canvia en funció de si l'equip està atacant o defensant-se. El paper d'una posició concreta al camp és diferent quan l'equip no té possessió, és a dir, quan és l'altre equip el que té la pilota, de quan sí la té. Seguidament, descobriràs com funciona cada posició en les següents situacions.
Quines posicions defensives hi ha al futbol?
1.Porter
"El paper principal del porter és, evidentment, evitar que la pilota entri a la porteria", explica Wild. Segons la normativa de l'IFAB, el porter és l'única posició al camp que pot tocar la pilota amb les mans durant el joc.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: naturalment, l'objectiu del porter és defensar la porteria tan bé com pugui. Segons Wild, això sol requerir comunicació amb els companys. L'expert afirma que el porter ha de "manar a la zona". "Quan tingui l'oportunitat, el porter haurà d'intentar recollir la pilota de l'equip contrari i desfer-se'n". Això es fa agafant-la o xutant-la, colpejant-la o llançant-la lluny.
- Quan l'equip posseeix la pilota: el porter pot fer moviments lliures pel camp si així ho decideix, de manera que el seu paper canvia quan l'equip té la pilota. "La funció del porter ha anat evolucionant fins a esdevenir una part integral de la manera en què molts equips d'avui en dia juguen quan tenen la pilota", comenta Wild. "Cal que tinguin confiança i se sentin còmodes quan aconsegueixen la possessió de la pilota". Wild explica que els porters sovint poden "preparar" una jugada amb els altres jugadors mitjançant passades llargues i curtes, ja que tenen tendència a tenir la perspectiva més completa del partit al davant.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: naturalment, l'objectiu del porter és defensar la porteria tan bé com pugui. Segons Wild, això sol requerir comunicació amb els companys. L'expert afirma que el porter ha de "manar a la zona". "Quan tingui l'oportunitat, el porter haurà d'intentar recollir la pilota de l'equip contrari i desfer-se'n". Això es fa agafant-la o xutant-la, colpejant-la o llançant-la lluny.
2.Defensa lateral
També conegut com: defensa lateral dret o esquerre
Se solen situar a la banda esquerra o dreta del camp, i col·laboren amb la línia defensiva restant per protegir la porteria dels atacs de l'equip contrari, així com per iniciar i fer passades als seus companys atacants.
- Quan l'equip posseeix la pilota: en defensar la porteria dels atacs, Wild explica que "la seva funció principal és col·laborar estretament amb els altres defensors, sobretot els que es troben més al centre, perquè l'equip contrari no pugui penetrar la línia defensiva". Wild detalla que l'adversari sol intentar moure la pilota pels espais lliures entre els defensors, per la qual cosa és fonamental tenir la zona controlada per evitar que marquin gol.
- Quan l'equip posseeix la pilota: Wild explica que, quan el seu equip té la pilota, el paper del defensa lateral dependrà molt de la formació de l'equip. Per exemple, molts equips fan servir els seus defenses laterals com a jugadors defensors i atacants, aprofitant tota la banda lateral esquerra o dreta tant per atacar la porteria de l'adversari com per protegir la seva. En altres moments, els defenses laterals romandran al centre del camp perquè els companys atacants agafin més presència a l'altra meitat del camp.
- Quan l'equip posseeix la pilota: en defensar la porteria dels atacs, Wild explica que "la seva funció principal és col·laborar estretament amb els altres defensors, sobretot els que es troben més al centre, perquè l'equip contrari no pugui penetrar la línia defensiva". Wild detalla que l'adversari sol intentar moure la pilota pels espais lliures entre els defensors, per la qual cosa és fonamental tenir la zona controlada per evitar que marquin gol.
3.Defensa central
També conegut com: defensa lliure
"La funció principal del defensa central és protegir les zones del camp que es troben directament davant de la seva porteria i organitzar la unitat defensora", indica Wild.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: segons Wild, el defensa central custodia l'indret més vulnerable del camp: la zona just davant de la porteria. "El defensa central és responsable de treure la pilota d'aquesta zona tan aviat com sigui possible", explica Wild. "Generalment, això implica enfrontar-se al davanter centre, que sol ser l'amenaça més gran per marcar gol".
- Quan l'equip posseeix la pilota: quan el defensa central té la pilota, sovint és responsable de traçar el camí que l'equip seguirà per portar-la pel camp. Afegeix que el defensa central sol rebre "passades segures" dels jugadors atacants que reben pressió de l'altre equip. El defensa central, que tot sovint no està marcat (és a dir, que no sol tenir a un adversari vigilant-lo) permet alleujar la pressió i preparar noves jugades.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: segons Wild, el defensa central custodia l'indret més vulnerable del camp: la zona just davant de la porteria. "El defensa central és responsable de treure la pilota d'aquesta zona tan aviat com sigui possible", explica Wild. "Generalment, això implica enfrontar-se al davanter centre, que sol ser l'amenaça més gran per marcar gol".
4.Migcampista defensiu
També conegut com a: bloquejador
Wild comenta que molts equips de futbol juguen amb un o dos migcampistes defensius. "El seu paper principal és proporcionar més protecció a la defensa en situar-se just al davant dels defenses laterals i centrals", explica.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: en intentar protegir la porteria dels atacs imminents, els migcampistes defensius intenten contínuament evitar que la pilota arribi a les zones centrals. "Per fer-ho, bloquegen les línies de passada entre els migcampistes ofensius i defensius de l'altre equip".
- Quan l'equip posseeix la pilota: "quan l'equip del migcampista defensiu té la pilota, la seva funció és similar a la del defensa central, ja que esdevé el punt d'unió entre defensors i atacants", diu Wild. Dit això, han d'estar a punt per rebre passades d'ambdós tipus de jugadors.
Contingut relacionat: Les millors botes de futbol Nike per encaixar amb el teu estil de joc
- Quan l'equip no posseeix la pilota: en intentar protegir la porteria dels atacs imminents, els migcampistes defensius intenten contínuament evitar que la pilota arribi a les zones centrals. "Per fer-ho, bloquegen les línies de passada entre els migcampistes ofensius i defensius de l'altre equip".
Quines posicions ofensives hi ha al futbol?
1.Migcampista ofensiu
Aquests jugadors cobreixen una àmplia zona del camp de futbol. Per això, se situen en una posició privilegiada per llançar-se a atacar la porteria de l'adversari i protegir la seva pròpia línia defensiva.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: Wild comenta que la major part del paper defensiu d'aquests jugadors es duu a terme a la zona del camp de l'adversari. Quan l'equip del migcampista ofensiu perd la pilota, el seu objectiu és recuperar-la ràpidament.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: "en aquest cas, el migcampista ofensiu és sovint el que intenta penetrar la línia defensiva de l'adversari, movent-se amb la pilota o sense", diu Wild. Afegeix que aquests jugadors poden perdre la pilota més sovint que la resta, ja que fan jugades més arriscades. "Han de ser capaços de generar oportunitats per marcar", comenta Wild. "El risc, de vegades, ve acompanyat d'una recompensa".
- Quan l'equip no posseeix la pilota: Wild comenta que la major part del paper defensiu d'aquests jugadors es duu a terme a la zona del camp de l'adversari. Quan l'equip del migcampista ofensiu perd la pilota, el seu objectiu és recuperar-la ràpidament.
2.Davanter obert
També coneguts com: extrems
Aquests jugadors, que se situen als laterals llunyans esquerre i dret del camp, davant dels defenses laterals, col·laboren estretament amb els companys ubicats al centre, principalment per xutar a porteria.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: com en el cas del migcampista ofensiu, "la major part del paper defensiu del davanter obert es fa a la banda del camp de l'adversari", explica Wild. "Solen ser els jugadors que, juntament amb els davanters centre, inicien els atacs per evitar que l'adversari avanci i arrabassi la pilota a prop de la porteria".
- Quan l'equip posseeix la pilota: com indica Wild, aquests jugadors fan dos papers principals a l'hora d'atacar. En primer lloc, solen estar directament connectats per rebre passades dels defenses laterals i dirigir jugades posteriors cap al mig del camp. També són fonamentals a l'hora d'assegurar-se que els davanters centre no estiguin aïllats quan reben la pilota (per evitar que la perdin).
- Quan l'equip no posseeix la pilota: com en el cas del migcampista ofensiu, "la major part del paper defensiu del davanter obert es fa a la banda del camp de l'adversari", explica Wild. "Solen ser els jugadors que, juntament amb els davanters centre, inicien els atacs per evitar que l'adversari avanci i arrabassi la pilota a prop de la porteria".
3.Davanter centre
També conegut com: rematador
Els rematadors són els principals golejadors del camp de futbol, diu Wild. Totes les jugades del seu equip estan destinades a fer-los arribar la pilota, amb l'esperança que la facin entrar a la xarxa.
- Quan l'equip no posseeix la pilota: quan l'equip adversari té la pilota a la meitat del camp que està defensant, el migcampista ofensiu sol ser el primer jugador a pressionar la defensa, tot intentant forçar el jugador perquè no enviï la pilota directament cap enrere.
- Quan l'equip posseeix la pilota: a més de ser el golejador principal (i fer el possible per marcar gol), un davanter centre també té la funció de passar la pilota als davanters oberts o migcampistes per aconseguir la jugada perfecta. Wild explica que aquests jugadors intenten aprofitar contínuament els espais que deixa la defensa adversària, driblant la pilota ells mateixos o enviant-la als seus companys.
Contingut relacionat: Les millors canyelleres de futbol Nike que pots provar
- Quan l'equip no posseeix la pilota: quan l'equip adversari té la pilota a la meitat del camp que està defensant, el migcampista ofensiu sol ser el primer jugador a pressionar la defensa, tot intentant forçar el jugador perquè no enviï la pilota directament cap enrere.
Text: Julia Sullivan, entrenadora personal certificada per l'American Council of Exercise