Quines són les posicions en el bàsquet

El bàsquet ha evolucionat. Tradicionalment, les cinc posicions a cada banda del camp, numerades de l'1 al 5, tenien una funció ben definida. Avui en dia, aquest ja no és el cas.

"En el passat, els 1 feien la feina dels 1, els 2 la dels 2", explica Terri Mitchell, entrenadora en cap associada de l'equip de bàsquet femení de la Universitat de Pittsburgh. "Però ara, cada jugador pot tenir més d'un paper al camp".

En comptes d'assignar les posicions 1, 2, 3, 4 o 5 a cada jugador, Mitchell explica que avui en dia els entrenadors solen posar els seus millors jugadors al camp i adaptar la manera d'entrenar l'equip segons els punts forts d'aquests jugadors.

Part de la raó per la qual les posicions del bàsquet han començat a barrejar-se, segons Mitchell i James Howard, entrenador en cap de l'equip femení de bàsquet de Georgetown, és que els millors jugadors s'han tornat més hàbils en totes les posicions.

Dels pivots, per exemple, ara s'espera que tinguin més versatilitat que abans, diu Howard. Mitchell afirma que factors com la millora en les habilitats dels jugadors en totes les posicions o la presència d'entrenadors que ensenyen a jugar en les diferents posicions estan fent que el bàsquet es converteixi en un esport sense posicions.

Si bé la tendència del bàsquet va cap a tenir unes etiquetes menys definides per a les posicions dels jugadors, continuen existint. Pel que fa a això, Mitchell i Howard ens expliquen les cinc posicions principals del bàsquet, què les fa úniques i com estan canviant.

Contingut relacionat: Cinc avantatges de jugar a bàsquet, segons els experts

L'escorta, o el "2", sol ser "el millor llançador de l'equip", diu Mitchell. "Quan un entrenador elabora una jugada, sap que l'escorta és el seu millor llançador de triples. I prepara la jugada per a aquest jugador".

L'escorta sol fer molts llançaments des de fora de la línia de tres punts, així com tirs en suspensió des de dins, però fora de l'àrea restringida, la zona entre la línia de tirs lliures i la cistella.

Avui dia, com que les posicions es mesclen i tots els jugadors estan millorant les seves habilitats a l'hora de llançar, els equips no sempre tenen un escorta tradicional al camp, "perquè els ensenyem a ser a qualsevol lloc (i a jugar en qualsevol posició)", explica Mitchell.

En el passat, fins i tot quan hi havia una distinció més clara entre les diferents posicions, era difícil diferenciar l'escorta de l'aler, o "3". Els jugadors en aquestes dues posicions solen jugar fora de l'atac, a prop de la línia de mig camp i al costat del base, mentre pugen la pilota fins al camp contrari. Per això als escortes i alers se'ls anomena "jugadors ala".

Si hi ha una diferència, explica Howard, és que els alers "són els jugadors que fan entrades a cistella". Mentre que l'escorta segurament farà un tir en suspensió, l'aler entrarà cap a la cistella per fer un tir en safata o un tir similar.

"[Els alers] són atlètics. Són els jugadors que agafen els rebots i aixafen l'ofensiva de l'equip rival. A més, són la defensa més efectiva contra el millor llançador de l'equip contrari", afegeix Howard.

L'aler és un jugador complet, diu Mitchell, "perquè fa una mica de tot". El "3" llança, agafa rebots, fa tirs en safata i molt més.

L'aler pivot i el pivot són part de la "zona d'atac" i juguen més a prop de la cistella (tant en atac com en defensa) que el base i els ales. Aquests jugadors solen ser alts, la qual cosa els permet desviar pilotes de l'equip contrari amb la mà i atrapar rebots per intentar marcar.

La principal diferència entre un aler pivot i un pivot, ens explica Howard, és que l'aler pivot (també anomenat "4") sol tenir més facilitat per conduir la pilota i fer llançaments a més distància.

"[Els alers pivots] tenen l'habilitat de conduir la pilota fora de l'àrea restringida i els entrenadors creuen que haurien de ser capaços de fer tirs de tres punts en un percentatge més alt", explica Howard.

Un oponent que defensa un aler pivot no pot limitar-se a quedar-se a prop de la cistella, ja que si l'aler pivot s'allunya de la cistella, pot ser que faci un tir en suspensió. Això fa que els defenses s'hagin de situar a la zona pintada de l'àrea restringida, explica Howard, de manera que hi ha més espai perquè l'aler pivot pugui entrar a cistella i fer un tir en safata o perquè el pivot agafi la pilota i faci tirs curts.

Els alers pivots també són experts en passar la pilota, diu Mitchell. Quan els equips agafaven un rebot en defensa, la pilota solia anar cap al base perquè fes la transició a l'atac. Però actualment hi ha molts alers pivots que fan la funció de "base pivot" i passen la pilota després d'un rebot defensiu per començar l'atac del seu equip.

Com que els alers pivots tenen tantes responsabilitats (llançar de lluny i de prop, passar, agafar rebots i fer pantalles per obrir les possibilitats d'atac per a altres jugadors), Mitchell diu que una de les característiques més importants d'un bon "4" és la determinació. L'actitud d'un aler pivot és "faré tot el que calgui perquè el meu equip guanyi", explica.

De vegades, l'ajuda pot venir en forma d'unes sabatilles noves. Si en busques unes que t'ajudin a estalviar energia al llarg del partit, prova les Nike G.T. Hustle 3 Blueprint.

Els pivots, o "5", són els jugadors situats més a prop de la cistella. Per poder fer jugades prop de l'anella tant en atac com en defensa, són sovint, però no sempre, els jugadors més alts de la pista. Antigament, tal com diuen tots dos entrenadors, no eren coneguts per ser els millors fent tirs en suspensió.

No els hi calia: en la manera de jugar tradicional, explica Howard, els pivots estaven d'esquena a la cistella. Se solia passar la pilota al pivot perquè jugués des de l'àrea del pal, és a dir, perquè esquivés el defensa d'esquena a la cistella abans de passar la pilota o llançar.

Intentaven fer un tir des del costat de la cistella, fent moviments des d'aquella zona, donant voltes i girant prop de l'àrea del pal baix, que és a la base de la zona restringida. L'alçada d'un pivot fa que aquests moviments siguin més efectius: si es giren per fer un tir en suspensió, la llargada del seu cos crea més distància amb el defensa i fa que sigui més difícil bloquejar-los.

I si el moviment els apropa a la cistella, és menys probable que un altre jugador alt desviï la pilota mentre acaben la jugada amb un tir en safata. A més, ja són més a prop de l'anella per a un possible rebot.

Els pivots, diu Mitchell, són incansables.

"[Potser] no pot marcar dins de la línia de tirs lliures, però pot agafar deu rebots en un partit", Mitchell diu de la posició de pivot tradicional. "Ha de jugar en una posició on pugui fer tirs en safata".

A mesura que els jugadors han adquirit més habilitats i les posicions han evolucionat, els pivots poden fer més que mai, i se'ls anima a fer-ho, diu Howard. En lloc de quedar-se a prop de la cistella, ara molts pivots es mouen més enllà de la línia de tres punts i llancen des d'una distància llarga, cosa que no s'esperava que fessin en el passat.

També es recorre als pivots per la seva destresa en el driblatge, explica: "antigament, llançaves la pilota cap a l'interior i el pivot jugava des del pal baix (on hi ha les marques pintades a terra a la base de l'àrea restringida). Ara, aquests jugadors es mouen per tota la pista, surten de la línia de tres punts i poden atacar després d'un driblatge", conduint la pilota fins a la cistella, en lloc d'atrapar-la al costat de l'anella.

Quan el pivot es pot moure fora de l'àrea pintada i continua sent una amenaça per a l'equip contrari, Howard diu que hi ha més espai obert al centre de la pista. Per tant, altres jugadors, com ara alers, escortes i alers pivots poden acostar-se a la cistella per fer tirs en safata.

Per poder jugar en la posició de pivot moderna, que implica ser a prop de la cistella, però també apartar-se'n amb possibilitats de marcar, explica Howard, els jugadors han de ser àgils, atlètics i durs mentalment. "S'esforçaran per donar-te tot el que tenen", diu l'entrenador.

Text: Greg Presto