Quines són les posicions en l'hoquei sobre gel

Els jugadors d'hoquei formen un triangle sobre el gel. Aquesta formació es compon de tres posicions ofensives al davant (una al centre i dues als extrems), dos jugadors a la zona defensiva i un porter. Per marcar l'inici del partit, l'àrbitre fa sonar el xiulet i deixa caure el disc sobre el gel. Els jugadors de la zona ofensiva responen intentant fer avançar el disc fins a la porteria contrària, mentre que els defenses miren de bloquejar-lo per impedir que arribi al fons de la xarxa.

A continuació, Martel i Matt Deschamps, entrenador auxiliar d'hoquei sobre gel de la Universitat de Michigan, expliquen amb detall cada posició. Llegeix l'article per conèixer les funcions i les habilitats necessàries per triomfar en cadascuna de les sis posicions de l'hoquei.

Tal com el nom indica, el central es troba al mig de l'acció. Al començament del partit, aquest jugador es col·loca directament davant del central de l'equip contrari i tots dos competeixen per controlar el disc després que l'àrbitre l'hagi deixat caure. És el que es coneix com a "servei".

El paper del central en el servei és decisiu, ja que és la primera oportunitat de guanyar la possessió del disc i fer-lo avançar fins a l'altra porteria per marcar un gol. Però la feina del central no acaba aquí. Tal com diu Deschamps, és un dels jugadors més versàtils de l'equip. Els centrals han de cobrir gran part de la pista per ajudar els seus companys, i per això cal que tinguin grans habilitats ofensives i defensives.

També han de poder respondre ràpidament a l'hora de prendre decisions, capacitat que també es coneix com a coeficient d'hoquei. Deschamps apunta que el central ha de tenir aquest coeficient ben desenvolupat, perquè sovint ha de processar la informació i reaccionar ràpidament en els moments més intensos del partit.

Els altres dos jugadors de la zona ofensiva són l'extrem esquerre i l'extrem dret. Aquests jugadors comencen el partit a l'ala esquerra o dreta de l'atac i ajuden a fer avançar el disc cap a la porteria contrària. També col·laboren amb els defenses quan l'altre equip té la possessió del disc.

Els extrems se situen molt a prop de les ales per recollir el disc de la tanca (l'estructura que delimita la pista de joc) i tornar-lo al centre.

"No és que els defenses i el central no recullin el disc, però els extrems solen ocupar la zona on té lloc aquesta acció", explica Martel. Sovint, això vol dir competir amb un jugador de l'equip contrari per guanyar el control del disc mitjançant cops o maniobres que generin espais per fer passades i marcar gols.

Segons el costat dominant del jugador (si és esquerrà o dretà), els entrenadors poden posicionar els extrems al costat contrari per facilitar les passades. Per exemple, poden col·locar els jugadors esquerrans al costat dret, ja que aquesta posició incrementa el seu angle de tir i augmenta parcialment les opcions de marcar. Tot i això, també hi intervenen preferències personals.

Darrere dels davanters es troben els defenses esquerre i dret. Aquests jugadors, situats més a prop de la seva porteria, utilitzen les seves grans habilitats de patinatge per evitar que els jugadors de l'equip contrari els marquin un gol. Concretament, els defenses han de patinar bé tant endavant com enrere, diu Deschamps. Patinar enrere és molt pràctic a l'hora d'intentar robar el disc a un adversari.

Igual que la resta de jugadors, els defenses necessiten una bona coordinació entre les mans i els ulls, a més d'habilitat amb l'estic. Tanmateix, Martel assenyala que sovint han de fer servir aquestes capacitats en situacions de molta pressió, com quan hi ha perill que el disc entri a la porteria. Els jugadors que són capaços de mantenir la calma i la concentració en aquesta mena de situacions són defenses especialment bons.

Per impedir que els jugadors de l'equip contrari aconsegueixin enviar el disc a la xarxa, els defenses han de tenir força resistència física. "Gran part d'aquesta resistència física implica xocar contra els jugadors a la tanca i aturar-los", explica Deschamps.

El porter és el jugador que té la funció més clara a la pista: impedir que el disc entri a la porteria.

Per fer-ho, però, no n'hi ha prou amb aturar els tirs de l'equip contrari, sinó que també ha de dirigir el rebot del disc cap als seus companys d'equip. Si el disc torna de nou a l'equip contrari, ha d'estar preparat per aturar un altre tir. Per tant, per ser un bon porter cal agilitat i un temps de reacció ràpid.

També és important tenir fortalesa mental. Els errors dels defenses i dels davanters no són tan evidents com els del porter. Com a porter, si falles i l'altre equip marca, pots sentir que és culpa teva.

"Has de ser capaç d'ignorar el sentiment de decepció i recuperar una mentalitat positiva", diu Martel.

Si bé la resta de posicions sovint són intercanviables, aquest no és el cas de la del porter. "La posició de porter és gairebé com un esport diferent, perquè la manera de patinar i l'espai per on es mou no tenen res a veure amb els de les altres posicions", explica Deschamps.

Text: Lauren Bedosky