Sempre deixa empremta

Si ets com la majoria de les persones, quan sents a parlar de Nike, penses immediatament en la imatge de l'Swoosh clàssic. És un dels logotips més reconeguts del món i ha arribat a tenir molt de significat: és un símbol del rendiment i els principis, de la innovació i la irreverència, de la creativitat i el canvi.

Se n'han fet il·lustracions i models 3D. S'ha incorporat a pentinats i a tatuatges. El difunt Virgil Abloh va fer-ne diferents adaptacions artístiques meravelloses i fins i tot va trencar directrius tradicionals de la marca per afegir-ne una versió pintada i deformada a les Off-White Zoom Tempo Solar Red. Moltes altres personalitats de l'àmbit de la moda, la música, l'esport i la cultura l'han reinterpretat de diferents maneres en col·laboracions amb Nike.

Així doncs, seria lògic pensar que es van necessitar setmanes o mesos per crear una icona així, amb equips de disseny prestigiosos ideant conceptes i fent versions una vegada i una altra, debatent i modificant detalls.

La realitat va ser ben diferent.

Phil Knight, el cofundador de Nike, va redactar unes instruccions aproximades per crear el logotip i Carolyn Davidson, una estudiant de Disseny Gràfic de la Portland State University, va ser l'encarregada d'aquesta tasca. Amb un termini de lliurament molt curt per complir amb les dates límit de producció, els comentaris sobre el logotip van ser ràpids, directes i no gaire entusiastes.

Davidson va arribar a la petita i anodina sala de reunions d'Oregon en què es faria història amb diferents versions, una de les quals era senzillament un cercle o un forat (segons com ho miressis). Després d'haver rebutjat quatre alternatives més, es va triar l'Swoosh més a contracor que amb entusiasme. Avui dia, la primera impressió reticent de Knight és ben coneguda.

Així va néixer la marca, que en aquell moment es va conèixer com "la ratlla", tal com l'anomena encara Carolyn. Després, la van enviar a Guadalajara (Mèxic) per començar el procés de producció. L'equip tenia tanta pressa perquè el disseny hi arribés a temps, que el van enviar sense polir després de la reunió. Era una versió dibuixada a mà que van considerar suficient per començar a fabricar les sabatilles.

La resta, com diuen i com ja hem vist, és història. L'Swoosh es va convertir en una icona cultural, el resultat de les setmanes que Davidson va estar dibuixant dissenys a mocadors de paper per crear una marca més gran del que cap persona d'aquella reunió es podria haver imaginat mai.

El vídeo anterior explica més coses que encara no saps sobre el símbol que tothom ja coneix. Pel que fa al futur del logotip llegendari, tot depèn de tu. No perdis de vista els canals d'Instagram de Nike per veure què fan algunes cares conegudes amb l'Swoosh per celebrar el 50è aniversari.