Mantenir el cos en moviment és fonamental per tenir la ment tranquil·la.
Consells
Com l'activitat física pot ajudar-te a aclarir la ment i millorar la concentració.
En el món de l'esport i l'entrenament, es parla molt de la manera en què la ment pot afectar el rendiment. Però, i si també fos a la inversa? I si l'activitat física canviés la manera en què funciona el cervell i t'ajudés a mantenir la concentració i la lucidesa durant el dia a dia? Això és el que suggereix un nou estudi del Brainvolts Auditory Neuroscience Laboratory de la Northwestern University (EUA).
"El so és una força molt i molt potent en les nostres vides, però no la reconeixem com es mereix", afirma la doctora Nina Kraus, fundadora i directora del Brainvolts Auditory Neuroscience Laboratory de la Northwestern University (EUA). Kraus ha dedicat la seva carrera a explorar la manera en què el cervell processa el so. Ha treballat amb persones que van patir deshabituació de la parla durant la infantesa i que sembla que tenen problemes de concentració com a conseqüència. També ha col·laborat amb músics i persones bilingües a causa de la seva capacitat intensificada per processar sons. El seu projecte més recent se centra en un nou grup de subjectes. "Hem volgut investigar si hi ha alguna diferència en la manera de processar els sons dels atletes d'elit", explica a investigadora.
Per descobrir la resposta, l'equip de Kraus ha treballat amb gairebé 1.000 participants, la meitat dels quals són atletes de primera categoria; l'altra està formada per estudiants universitaris corrents. Els científics van mesurar la resposta elèctrica als cervells dels participants després de sentir la síl·laba "da". El resultat va ser sorprenent: els atletes van mostrar sistemàticament nivells més baixos de soroll neural de fons que la resta de participants.
"Quan el soroll de fons és inferior, és possible interpretar millor els sons del voltant".
Nina Kraus, doctora, fundadora i directora del Brainvolts Auditory Neuroscience Laboratori de la Northwestern University (EUA)
El que denominem "soroll neural de fons" no és un soroll real. Per als atletes, no són els crits de la multitud, l'alarma d'un cotxe o els insults de l'adversari. "Pensa en aquest soroll com una ràdio estàtica al teu cervell", explica Kraus. "Es tracta de l'activitat neural constant que es produeix sense que hagis de prestar-hi atenció. Si n'hi ha massa, pot interferir en el processament de la informació que t'arriba". Per exemple, aquest fenomen pot dificultar la comprensió del que alguna persona t'està dient. De fet, l'equip de Kraus ha observat una correlació estreta entre un soroll neural de fons més alt i les dificultats acadèmiques. "Hi ha una correlació entre els senyals i els sorolls", revela. "Quan el soroll de fons és menor, ets capaç d'interpretar millor els sons que t'envolten".
Kraus explica que el fet que aquests atletes joves experimentin menys soroll d'aquest tipus és positiu. Això es pot traduir en un augment de la concentració i la comprensió, que els pot resultar útil en qualsevol trajectòria professional. Malgrat que Kraus i el seu equip encara no saben per què els atletes experimenten menys soroll neural, han formulat dues teories interessants.
La primera: potser els cervells dels atletes s'estan adaptant a l'entrenament específic i a les exigències del joc. "Els atletes han d'escoltar els senyals", afirma Kraus. "Han d'escoltar el seu entrenador, els altres participants i els sons de l'entorn. Han de ser molt conscients de tot el que passa al seu voltant i saber què s'ha d'escoltar i què s'ha d'ignorar". Kraus té la hipòtesi que els cervells dels atletes podrien estar reduint el volum de soroll neural per sentir allò que necessiten al camp: una espècie d'adaptació evolutiva al llarg d'una vida.
I l'altra teoria? "Hi ha molts estudis que demostren que l'activitat física és bona per al cos i per al cervell", explica Kraus. "Tothom ho sap. És possible que un dels motius pels quals vam observar un soroll neural més baix entre els atletes fos la seva bona forma física".
Aquesta segona idea podria tenir implicacions més importants per als atletes aficionats. Podria significar que cada carrera al matí, cada sessió d'entrenament a la sala d'estar o cada partit de bàsquet improvisat podrien fer que millorés la nostra capacitat per percebre el món de manera més clara.
En qualsevol cas, aquesta investigació és rellevant per a tothom, ja sigui atleta professional o no, explica Kraus. "En intentar comprendre l'efecte de l'activitat física en la ment, trobem moltes pistes quan estudiem els casos més extrems", diu. "Sovint, aquests principis biològics es desenvolupen en un procés continu. Els descobriments que fem haurien d'animar tothom a fer activitat física cada dia". Malgrat que tot l'exercici físic és saludable, és probable que, si se'n fa amb més freqüència, els beneficis siguin més evidents.
A més, Kraus assenyala que és possible que no calgui tenir un equip per començar. "Els atletes que han participat en l'estudi s'entrenen molt sovint en solitari", diu. "Hem descobert proves que recolzen la idea que el moviment físic, en qualsevol forma, és una activitat increïblement positiva per al cos i per a la ment."