L'amor pel bàsquet i la passió pel running són les influències rere aquest original estil

En Lono Brazil III sap expressar la seva individualitat i la seva creativitat de manera natural, fins i tot quan es troba entre una multitud o quan corre amb un dels seus clubs pels carrers de Tòquio. Potser no et sembla que córrer en grup sigui un mètode d'expressió personal gaire efectiu, però cada runner té una manera de córrer particular.

En Lono, que és una persona negra amb trets asiàtics, no s'adscriu a una sola identitat. Després d'haver viscut a Los Angeles i a Nova York, ara és el director de la sucursal de Tòquio de la marca de roba urbana Union. A més, aquest artista multidisciplinari també és entrenador del Nike Run Club local, discjòquei, model i membre del club de running Athletics Far East (AFE). Però no només corre per mantenir-se en forma o per socialitzar; el running defineix el seu estil exclusiu, fomenta la seva creativitat i li permet expressar les seves influències culturals. "Des de ben petit em vaig adonar de la relació entre l'esport i la moda i de la manera en què s'entrecreuen aquestes cultures", explica. "Sempre m'ha agradat aquesta intersecció". En aquest article, en Lono explica que el seu estil sempre ha estat vinculat a l'esport, tant actualment com a corredor com quan, de petit, mirava els partits de bàsquet amb el seu pare i es deixaven fascinar per les Jordan.

Quan era petit, vaig viure a Nova York, després a Los Angeles, i més tard a Tòquio, i vaig veure una gran diversitat d'estils. Els meus pares treballaven en el sector de la música, així que els seus coneguts pertanyien al món de l'art i eren gent a qui agradava expressar el seu estil únic. El meu pare es dedicava al hip-hop, un àmbit molt vinculat a la moda. Sempre es vestia bé i cuidava molt el seu estil, tant si anava arreglat com si portava un xandall informal. Li agrada molt el bàsquet i em va introduir en aquest esport. Així és com vaig descobrir que els jugadors i els artistes, sobretot els de hip-hop, sovint portaven la mateixa roba. Com que vaig estar exposat des de ben petit al bàsquet i a la cultura del hip-hop, no vaig tardar a conèixer la moda esportiva (i específicament, Nike). El meu pare sempre em comprava sabatilles Jordan. Tinc una foto en què amb prou feines devia tenir un any i portava unes Jordan. [Més tard], em va encantar veure Michael Jordan a la tele amb les mateixes sabatilles. El calçat sempre ha estat clau per a mi.

No crec que ho hàgim discutit mai, perquè ell sempre té la raó. El millor model són les Nike Air Jordan 11 "Concords", sense cap mena de dubte. De seguida vaig trobar que, a la pista i sota els focus de l'estadi, el xarol tenia l'aspecte més espectacular i sofisticat que he vist mai.

Vaig començar a córrer quan anava a la universitat i, des de llavors, he adoptat un estil més únic, segurament perquè el running no tenia gaire presència en la cultura urbana. No era gaire habitual veure músics o gent del món de la moda amb equipament de running si no és que estaven corrent. En adonar-me'n, vaig decidir incorporar alguns elements d'aquest look als meus conjunts per al dia a dia. L'estètica diferent d'aquest esport (amb peces més ajustades i pantalons més curts) va provocar un canvi. Vaig començar a prestar més atenció a les talles i a l'ajust. La influència del running és evident en la meva manera de vestir. Em va semblar que seria interessant combinar peces clàssiques de running Nike (com ara les jaquetes de running vintage de Nike) amb el meu look quotidià, per fusionar els clàssics amb el meu propi estil.

El fundador i líder del grup, el senyor DKJ, és un gran referent per a mi, perquè té una gran passió per l'esport i una perspectiva holística pel que fa a l'equip. Entén la importància dels vincles emocionals en el grup. A més, a diferència del que sol ser habitual al Japó, no ens fixem en les diferències d'edat, de manera que es crea un ambient còmode perquè els membres més joves se sentin tan integrats com els més grans. Els participants de l'AFE són els corredors seriosos menys formals que he conegut a Tòquio. Tothom té una relació molt positiva amb el running i el combina amb la seva vida personal i professional. L'ambient sempre és animat i tothom xerra sobre les novetats; no només de sabatilles de running, sinó també sobre moda, tecnologia i una mica de tot.

Tot el que faig està relacionat amb l'expressió artística, i el running no és cap excepció. Cadascú té un motiu diferent per córrer. En el meu cas, ho faig per integrar l'esport en un vessant més ampli de la meva vida. Córrer et permet conèixer-te millor a tu mateix, la teva ment i el teu esperit, i expressar la teva creativitat a través de l'activitat física. A mi m'ajuda a alliberar creativitat, i és per això que segueixo fent running regularment. Quan corro, és com si deixés de pensar, però alhora em permet pensar sobre moltes coses. Per exemple, quan em plantejo què punxaré a la propera sessió com a discjòquei, el cos comença a escalfar-se i puc començar a fluir. Crec que córrer t'ajuda a entendre millor els teus sentiments que estar assegut a la teva habitació escoltant música.

Les meves rutes de running preferides són, sobretot, els carrers concorreguts dels barris de Shibuya, Harajuku i Shinjuku, on tinc unes vistes increïbles mentre escolto la meva música house preferida. El running m'ajuda a alliberar la creativitat i les emocions positives. M'aporta un dinamisme que contribueix als meus altres hobbies i activitats creatives.