En bona companyia: Eyekonz

Un grup de 30 noies es posa davant d'un mirall de cos sencer al camp de Mander Playground, al nord de Filadèlfia (EUA). Una per una, fan torns per mirallar-se mentre la seva entrenadora, Jazmine A. Smith (entrenadora Jaz), les anima a "mirar-se a elles mateixes als ulls" i dir-se frases empoderadores. No poden començar l'entrenament fins que no ho facin.

És una tècnica per guanyar confiança d'Eyekonz Sports, la lliga d'hoquei sobre herba i lacrosse que l'entrenadora Jaz va fundar per a les noies de Filadèlfia i perquè més dones negres practiquin un esport que normalment practiquen les persones blanques.

Aquest vespre de cap de setmana, l'aire fresc assenyala que comença la tardor, que en circumstàncies normals coincideix amb el començament del nou curs escolar. En temps de covid, però, les úniques interaccions en persona que tenen moltes de les noies són aquests entrenaments. Les noies, de 5 a 18 anys comencen fent voltes corrent (les més grans van al davant i les més joves al darrere) fins que se'ls demana separar-se en dos grups per edats. Quan el soroll fluix d'amigues parlant entre elles es comença a elevar, l'entrenadora Jaz les talla de cop. "Què és l'habilitat d'escoltar?" pregunta. "Una qüestió de vida o mort", responen a la vegada.

Smith, de 43 anys, exjugadora d'hoquei herba i de lacrosse quan era petita, sovint era l'única noia negra de l'equip. Anys després, quan entrenava un club local, va adonar-se que la diversitat al camp no havia millorat en absolut. "Vaig pensar que res no havia canviat", explica. "No té cap sentit". L'any 2019, les atletes d'altres orígens representaven només el 16 % de tota la divisió de jugadores de lacrosse. Només un 2 % eren negres.

Les noies més grans comencen a fer exercicis de balanceig, corrent mentre aguanten la pilota entre el bastó. Algunes de les incorporacions amb menys experiència llancen pilotes pel camp. No obstant això, la Nyobi Murphy, de 15 anys, esprinta cap a endavant i cap a enrere, agafant el bastó amb seguretat. A prop, l'Ayanna Reese, una portera de 18 anys, prepara l'equipament per al següent exercici de l'equip. Després d'això, quan les noies es posen per parelles per practicar i recullen les pilotes que hi ha a terra, l'Erin Mobley, de 15 anys, corre per posar-se al costat d'una de les jugadores més joves i l'anima mentre intenta controlar el bastó. La Nyobi, l'Ayanna i l'Erin són els pilars de l'equip. Aquestes tres joves negres personifiquen els ideals que van impulsar la creació d'Eyekonz: dedicació al joc, a l'equip, a la comunitat i a elles mateixes.

Hem parlat sobre sororitat, afirmacions i com superar els prejudicis.

Nyobi: Som totes iguals: som noies afroamericanes que gaudim d'aquest esport, ens agrada jugar i ens agrada guanyar. L'entrenadora Jaz sempre ens deia que podíem jugar en aquest camp gràcies als nostres avantpassats. Quan diem que som germanes sentim que tenim els mateixos orígens i que hem de treballar juntes com una família.

Entrenadora Jaz: El nostre programa dura un any, així que quan algú s'hi vol unir, pot fer-ho. Hi ha un sistema de companyes que fa que ningú se senti exclosa. Quan algú entra a un nou equip, normalment se'n va perquè no coneix ningú. Les companyes són una mena de guia, es presenten i, a partir de llavors, poden trobar el seu lloc a l'equip.

Nyobi: Erin, tu i jo no érem companyes d'abans?

Erin: Crec que totes hem estat companyes de totes.

Totes: Les afirmacions "Jo soc".

Nyobi: És una tradició per guanyar autoestima al camp. L'entrenadora Jaz aguanta un mirall de cos sencer i nosaltres ens hem de mirar, amb tota la serietat possible, i dir-nos a nosaltres mateixes. "Soc... i el que vulguis". Pots dir que ets forta, guapa, imparable o una força de la natura. Aquesta última és la preferida de l'entrenadora Jaz.

M'adono que quan ho fan les persones noves, normalment tenen problemes de confiança en elles mateixes i no estan acostumades a prendre's seriosament. L'entrenadora Jaz et fa plantar-te allà davant i s'espera fins que et mires als ulls. Et diu: "Canvia la postura, canvia el to de veu. Mantén les espatlles cap a endarrere". S'assegura que siguem capaces de mirar-nos amb plena confiança, que sapiguem que som unes atletes increïbles i que podem fer tot allò que creiem que és possible.

Nyobi: No som una majoria en aquest esport, així que hem de tenir estabilitat mental per ser capaces de competir amb altres persones que probablement hagin practicat aquest esport des que van néixer.

Entrenadora Jaz: La majoria de vegades, juguem contra equips formats íntegrament per noies blanques. Una part de practicar aquest esport és trencar aquest sostre de vidre. No només s'estan obrint el camí per a elles mateixes, també estan demostrant que aquest és el seu lloc.

Ayanna: De vegades mostren simpatia, però d'altres vegades no. Sento que tenen por que siguem bones. Una vegada, quan jugava de portera, vaig parar la pilota que va tirar una noia i el seu pare es va enfadar perquè perdien.

Entrenadora Jaz: Sabia que al poble on jugàvem hi havia gent racista. L'Ayanna va parar la sisena pilota del partit i aquest pare es va enfadar i va perdre els papers. Va llençar alguna cosa i va començar a cridar al camp contra les nostres jugadores. L'àrbitra era allà, però gairebé l'empenta. Vaig haver d'entrar al camp i l'àrbitra li va dir, "Ves-te'n del camp o trucaré la policia". Va ser horrible de veure, però va ser una experiència d'aprenentatge.

Ayanna: Jo estava espantada i no entenia res.

Nyobi: A totes ens encanta aquest esport, i és com el nostre moment de trobada. Seiem i respirem juntes. Mentre ens passem la pilota i l'agafem, sempre parlem, ens posem al dia, parlem de la nostra vida.

Ayanna: De vegades tinc episodis d'ansietat, començo a pensar massa en tot i no deixo que ningú ho noti. Elles m'ajuden a guanyar autoestima, em diuen que puc fer-ho i que soc bona jugadora.

Erin: Volíem fer alguna cosa per conscienciar sobre les dones negres que han estat víctimes de la brutalitat policial. Va ser idea d'una companya d'equip d'Eyekonz durant una videotrucada de Zoom i totes vam pensar com organitzar-ho tot.

Nyobi: L'entrenadora Jaz va dir: "Podem fer-ho, hem de fer-ho juntes". I amb una mica de suport i ganes, ho vam aconseguir. Sento que ens va inspirar molt. Ens va fer creure que podíem fer realitat les nostres idees. Això va sorgir d'una nena afroamericana que ens va inspirar en els fets que havia vist, en el sentiment de dolor que li va provocar la brutalitat policial que hi havia en aquells moments. El fet que la idea es traslladés a la vida real i que poguéssim tirar endavant tota una coalició, i que la marxa tingués reconeixement a tot el món, em va fer sentir que (em posaré plorar) em fa fer sentir que això va ser molt important per a nosaltres.

Nyobi: Que pots fer tot allò que et proposis, sempre que tinguis una idea i la disposició de dur-la a terme, i costi el que costi.

Entrenadora Jaz: Vam tornar a fer entrenaments per Zoom, que ens mantenien connectades. Malauradament, llavors va morir la Rosalyn, la mare de l'Anai’ya. Vaig parlar amb ella abans que entrés a la UCI i vam tenir una conversa molt relaxada. Em va dir: "Entrenadora, no ho oblidis. Assegura't que l'Anai’ya vagi a la universitat". Mentre tossia li vaig dir: "Relaxa't, recupera't i aviat estaràs millor". Poc després la van entrar a la UCI. Va ser devastador.

Van fer el funeral i sabíem que les noies no hi podrien anar. Vam decidir crear una desfilada a l'aire lliure perquè les noies poguessin portar cartells. D'aquesta manera, quan l'Anai’ya, la Cookie i l'Adriana sortissin, veurien que l'equip era allà i que tenien el seu suport.

L'Adriana, que ara té vuit anys, ja fa tres anys que practica lacrosse. Va començar en aquest l'esport perquè volia estar més a prop de la seva germana gran, però ara li encanta jugar per si mateixa. "M'encanta fer més exercici i menjo més sa", diu l'Adriana, enumerant les raons per les quals li encanta Eyekonz. "La meva entrenadora m'ha ajudat a fer-ho".

Les noies tornen de la pràctica a casa, caminant amb la determinació d'un equip que sap que pot aconseguir tot allò que es proposi: el campionat estatal o fins i tot una marxa per les vides de la comunitat negra.

Smith mira el camp i fa un senyal a una de les jugadores més joves que corre sense entusiasme, amb els cabells llargs amb tirabuixons al voltant de la cara. Smith li indica que se'ls reculli, però la nena protesta i li diu que no té cap goma i que se'ls acaba de fer. "Escolta", diu Smith, mentre demana una goma per als cabells a algú que hi ha a la banda i li fa una cua. "Ets atleta i les atletes no poden tenir els cabells a la cara". Amb aquesta dosi d'amor ferm, assenyala a la jugadora de lacrosse incipient el camí on estava i li diu que corri l'última volta seriosament. Les jugadores d'Eyekonz posen el llistó molt alt i s'animen les unes a les altres per superar-lo.