Canviar el futbol femení al Brasil

La Sofia només té 14 anys, però ja nota que el futbol femení està canviant.

Asseguda al vestuari amb les seves companyes del club de futbol de São Paulo, ens va explicar com va ser el torneig del 2019, que es va retransmetre a la televisió nacional del seu país per primera vegada a la història.

"No tinc paraules, va ser increïble", comenta la Sofia. "Hi havia gent que ni tan sols sabia què era el futbol femení. Algunes persones deien: 'Les dones juguen a futbol? No pot ser'. I a partir d'aleshores, va començar a ser més conegut".

La seva experiència no ha estat fàcil, però el torneig celebrat a França l'estiu passat va canviar les coses. Tant per a ella com per a altres jugadores, va marcar un abans i un després; va provocar (i, en certa manera, encara provoca) un efecte en cadena que va disparar el creixement del futbol femení. Més de mil milions de persones d'arreu del món, tot un rècord, van veure els partits.. I aquest impuls no ha parat.

L'assistència de públic a les lligues femenines professionals ha augmentat durant els mesos posteriors al torneig. Fins i tot s'han batut rècords d'assistència en un gran nombre de partits de clubs de futbol femenins i internacionals. Un d'aquells partits es va celebrar a São Paulo el 16 de novembre, quan el Corinthians va acollir per primera vegada 28.609 espectadors a l'estadi masculí per a un partit de futbol femení. A les grades hi havia la Sofia, la Gabi i la Nicoly, que observaven unes grades amb un aforament propi dels partits masculins.

Què significa tot això per a la Sofia i les seves companyes? Per començar: acceptació.

"Va servir perquè la gent ho veiés i s'adonés que les dones també poden jugar a futbol al mateix nivell que els homes", afirma la Nicoly, portera del Pelado Real, de 12 anys.

Evidentment, encara queda molt per fer en altres qüestions, com ara l'accessibilitat i el finançament, i s'ha d'actuar per fer que el futbol femení no pari de créixer. No obstant això, la visibilitat és una eina molt poderosa que ja ha començat a canviar la perspectiva que es tenia del futbol femení.

La Sofia i les seves companyes d'equip, la Gabi i la Nicoly, són totalment conscients dels reptes que han de superar les nenes que volen jugar a futbol, així com veure'l. De fet, elles ho han viscut personalment, quan anaven al parc i veien que el camp era un terreny on només hi havia homes i nens, o quan havien d'aguantar mirades estranyes o preguntes com ara: "Ets un nen?". Finalment, les noies es van apuntar al club de futbol Pelado Real, l'únic club privat femení de São Paulo.

"Qui més ha de canviar la mentalitat al Brasil són els pares i les mares", afirma Júlia Vergueiro, la fundadora del Pelado Real. Sovint, les famílies són l'obstacle més gran per a les nenes que volen implicar-se en aquest esport. Hi ha una cultura molt arrelada de donar una pilota als nens i nines a les nenes. Tot i això, el sol fet de retransmetre el futbol femení fa que aquesta mentalitat estigui canviant.

"Abans, els pares pensaven que només eren les seves filles, que volien jugar a futbol, i no ho deien a ningú", explica la Júlia. "Ara van a treballar i comenten coses com 'Has vist quin gol va marcar l'Andressa? I la jugada que va fer?', i els altres poden contestar: 'Doncs la meva filla també juga a futbol i quan sigui gran vol ser com ella!'. Tot això és un motiu d'orgull".

La Júlia va començar al Pelado Real l'any 2011, quan treballava en el sector de la banca. El 2013 va començar a treballar al club a temps complet (tot i que els seus pares estaven preocupats, ja que no consideraven que el futbol femení fos un món estable o que donés diners). Veure jugadores professionals a la televisió fa que les nenes de l'equip de la Júlia puguin somiar amb jugar en un equip del Brasil o aconseguir arribar als equips internacionals més importants. I ara, encara més nenes comparteixen aquest somni. La Júlia comenta que, durant els mesos posteriors al torneig de l'any passat, les inscripcions als equips femenins es van doblar. El Pelado Real arribarà fins a altres localitzacions de São Paulo d'aquí a molt poc.

"Puc veure un canvi significatiu quan comparo els ídols de futbol de quan era petita amb els d'ara", explica Júlia. "Si algú m'hagués preguntat llavors quins eren els meus jugadors preferits, els hauria dit noms masculins. Ara, qualsevol de les nenes del Pelado Real et dirà que és Andressa Alves o Adriana".

Les jugadores com Andressa i Adriana saben que el món del futbol femení és molt dur i, per això, lluiten per ser una influència i fer que les coses puguin canviar. Elles han fet que, des de l'estiu passat, les coses estiguin canviant tant al Brasil com en altres països. Aquestes dues jugadores comparteixen la missió doble de jugar a la selecció del Brasil i als seus clubs respectius: l'AS Roma (amb un equip femení que ha jugat només dues temporades) i el Corinthians.

"Crec que, gràcies a la meva història, les nenes del Brasil poden somiar amb jugar en equips europeus", explica Andressa, que va ser la primera dona brasilera en jugar al FC Barcelona. "El meu objectiu és deixar un llegat a cadascun dels clubs dels quals formo part per obrir el camí a les altres nenes".

Com podem fer que aquest efecte en cadena continuï? "Hem de seguir donant suport i mirant partits de futbol femenins", afirma Andressa.

"El futbol femení és molt diferent del masculí, és clar, però això no vol dir que sigui pitjor ni menys interessant", comenta. "Molta gent, especialment al Brasil, no coneix el futbol femení i només el critica. Han de parar de fer-ho i començar a veure més partits".

La Gabi, la Nicoly i la Sofia estan preparades per agafar el relleu.

"La gent ja ha vist com és el futbol femení professional. Ara, veurà com juguem nosaltres i s'adonaran que el futbol femení pot tenir un futur increïble", afirma la Nicoly.

"I nosaltres som el futur. Lluitem per ser-ho", afegeix la Sofia.