Una història de running que comença amb una corda

"El running no només m'aporta avantatges físics. També m'ajuda a sortir i evita que em marceixi a casa", diu en Youyou, un runner amb discapacitat visual i membre de l'organització benèfica Lan Jingling (esperit de l'ull blau), fundada fa cinc anys per un grup de runners que feien de llebres. L'objectiu de Lan Jingling és defensar la inclusivitat en l'esport.

Ja fa alguns anys que en Yachi acompanya en Youyou. Al principi, quan provaven de córrer amb la corda de 30 cm, xocaven l'un amb l'altre constantment, però ara corren com si fossin clons. Quan es preparen per a una competició, necessiten l'ajuda de més guies, amb els quals formen un equip de running. Junts, han corregut al llarg de molts matins, vespres, hiverns durs i estius sufocants. Quan no corren, no els cal fer servir la corda ni anar plegats, però els membres comparteixen un fort vincle diferent que no es veu.

Els dies en què en Youyou no publica una selfie, potser és perquè en aquell moment no va ben pentinat, segons diu ell mateix.

Que no us sorprengui gens. En Youyou considera que no li falta de res, ni tan sols la vista. Simplement, ell "hi veu" d'una altra manera.

Té 21 anys i és anotador de dades d'intel·ligència artificial; és a dir, es dedica a fer de professor dels sistemes d'IA per ensenyar-los a entendre millor les necessitats dels humans.

Tanmateix, al món real és un estudiant, amb una gran curiositat i amb moltes ganes d'entendre-ho i provar-ho tot.

Li agrada fer fotos dels moments més meravellosos. Gràcies a l'ajuda de l'assistent de veu, s'ha convertit en tot un expert fent fotografies amb el mòbil. A més de les selfies amb els amics, també fa fotos divertides de viatges, de les carreres de primera hora del matí i de paisatges marítims els dies de vent.

En Youyou és molt sociable i sol organitzar trobades presencials de runners. Encara que no els pugui veure la cara, després d'unes quantes paraules pot identificar de seguida les persones amb qui ha intercanviat missatges de veu online. "Els veig", insisteix ell.

El running és una altra finestra a través de la qual en Youyou pot "veure" el món.

A més d'en Yachi, la Yao Ying i la Xiao Yu'er també fan de guies al grup de Lan Jingling d'en Youyou. A part dels esdeveniments habituals de running, acompanyen en Youyou durant els entrenaments per ajudar-lo a anar millorant a poc a poc i a assolir els seus objectius personals.

Quan s'entrenen, la Yao Ying va al davant, en Yachi corre a l'esquerra d'en Youyou i la Xiao Yu'er va al final. Si els veus córrer des de darrere, sembla com si els guies envoltessin en Youyou i formessin una unitat inseparable, però de fet, el que els envolta a tots és la força indestructible de l'amistat.

"Les llebres han de poder anar més ràpid que la persona amb discapacitat visual per assegurar que aquesta pugui córrer de manera segura i progressar", diu en Yachi. És el membre del grup que fa més temps que corre amb en Youyou, i explica que, a més de la preparació física, també s'han esforçat per crear una "connexió" autèntica.

Quan corren, els uneix una corda blava de 30 cm, que lliga el canell esquerre d'en Youyou amb el canell dret d'en Yachi. Tots dos es mouen a l'uníson com si fossin el reflex l'un de l'altre, i la corda els serveix com a forma de comunicació.

Quan el ritme i la longitud de les passes d'en Yachi i en Youyou són estables", la corda es destensa; llavors saben que estan sincronitzats perfectament i que corren amb naturalitat. "Quan dues persones van a l'uníson, no els cal parlar gaire sobre com han de córrer", explica en Yachi.

La força de la corda és mútua.

Segons en Yachi, la corda ha fet que el running deixi de ser una activitat solitària. Per evitar que la corda es tensi en cap moment, el guia s'ha d'entrenar molt pel seu compte per assegurar-se que es pot enfrontar a diverses situacions. "Però no ho faig per caritat", diu. "És una unitat en què tothom assoleix fites. No només l'ajudo a ell a millorar, sinó que ell també m'impulsa a perseverar i a ser fort".

Si bé en Youyou té la sensació que la gent d'avui dia acostuma a "viure" a la realitat dels telèfons mòbils, els seus amics són molt reals.

"En Yachi, la tieta Yao i la Xiao Yu'er són com guies que m'ajuden a explorar el món", diu. El running li permet sortir de casa, però també el motiva encara més per veure els amics.

Junts, van a cantar en karaokes, proven nous restaurants i visiten els suburbis perquè en Youyou pugui "viure el soroll" que hi ha fora del centre de la ciutat. "Després de tant de temps, ja no soc només un company de running, sinó més aviat un amic o un membre més de la família", explica en Youyou.

L'objectiu d'anar a córrer ja no és només entrenar-se, sinó que les carreres també els permeten passar temps junts com a amics.

Quan van a dinar o a sopar fora, en Youyou diu que no li agraden gaire els restaurants en què li dediquen massa atenció pel fet de tenir discapacitat visual. Aquestes "atencions excessives" el fan sentir incòmode.

En Yachi, la Yao Ying i la Xiao Yu'er són conscients que en Youyou vol viure noves experiències i sovint es trenquen el cap mirant de trobar idees que l'ajudin a sentir-se millor.

De vegades, porten en Youyou fins a un terraplè perquè senti el vent del mar a la cara. Se salten les barreres de seguretat i així en Youyou pot sentir la pujada d'adrenalina al cos. Un cop allà, fan un altre pas i llavors corren durant una estona.

En l'àmbit de la física, quan es troben dues ones de so de la mateixa longitud, ressonen amb la mateixa freqüència i provoquen oscil·lacions més fortes. Això és el que ha passat al grup format per en Youyou, en Yachi, la Yao Ying i la Xiao Yu'er. Si segueixen corrent així, què més descobriran? Independentment del progrés que hagin assolit i de les competicions emocionants que els esperin, el running els ha permès connectar i viure noves experiències junts, que ja és una gran fita en si mateixa.