Tot el que has de saber sobre les fractures per sobrecàrrega
Esports i activitat
Els experts ens ajuden a identificar els senyals de fractura per sobrecàrrega i ens donen mesures preventives per no patir aquest tipus de lesió.
En un món ideal, sempre podríem fer exercici al màxim nivell i anar superant els nostres rècords personals. La realitat és que les lesions existeixen (i passen). Si no es fa cas del dolor, algunes lesions poden empitjorar i convertir-se en fractures per sobrecàrrega.
Les fractures per sobrecàrrega solen ser més habituals a les extremitats inferiors, com les cames i els peus. Ens ho explica el doctor Kenneth Jung, cirurgià ortopèdic de peu i turmell del Cedars-Sinai Kerlan-Jobe Institute a Los Angeles i assessor de temes relacionats amb el peu i el turmell de l'equip Los Angeles Rams.
Tot i que les fractures per sobrecàrrega són habituals, aquest tipus de lesió pot semblar complicat. A continuació, t'oferim informació sobre els símptomes de les fractures per sobrecàrrega, com es produeixen i què pots fer per tractar la zona afectada.
Què és una fractura per sobrecàrrega
Segons l'American Academy of Orthopaedic Surgeons (AAOS), una fractura per sobrecàrrega és una petita ruptura a l'os. No és el mateix que una fractura normal.
"La diferència entre les fractures per sobrecàrrega i les normals és que les primeres no impliquen una lesió d'alta velocitat o un trauma greu", explica Jasmine Toor, doctora de medicina esportiva al Mercy Medical Center, a Baltimore (Maryland, EUA). Afegeix que, més aviat, les solen produir exercicis amb molta repetició, com el running de llarga distància o la gimnàstica.
Les fractures per sobrecàrrega són especialment habituals als "ossos que suporten pes perquè és on hi ha la transferència més important de pes i força durant alguns exercicis i activitats", continua Toor.
Una fractura per sobrecàrrega "es veu amb els raigs X", explica el doctor Phillip Adler, que també és preparador físic certificat, entrenador d'atletes qualificat i responsable de les activitats per acostar l'ortopèdia a la comunitat del centre mèdic Corewell Health West, a Grand Rapids (Michigan, EUA).
Quines són les causes habituals de les fractures per sobrecàrrega
Segons l'AAOS, la causa d'aquestes fractures sol ser el sobreesforç. Es produeixen quan els músculs estan fatigats i no poden absorbir l'impacte afegit. Els músculs transfereixen la càrrega extra a l'os, i això provoca la ruptura.
Segons Toor, les fractures per sobrecàrrega es poden produir fent activitats que fatiguen els músculs o que són repetitives, ja que els ossos han de treballar molt.
Quan es pateix una fractura per sobrecàrrega, pot ser que "s'estigui augmentant la freqüència d'entrenament massa ràpid, que el cos no tingui temps de recuperar-se i que els ossos es carreguin de la mateixa manera cada dia, o bé que es repeteixi diàriament el mateix entrenament d'intensitat", explica Jung.
Aquests factors poden "causar un ús excessiu de l'os", afegeix Jung. També comenta que detecta aquest problema en "molts atletes joves que juguen en diversos equips i fan molts esports alhora". Els corredors i atletes adults també tenen predisposició a patir una fractura per sobrecàrrega si augmenten la distància que fan massa ràpid.
Contingut relacionat: Com pots augmentar la distància que corres sense tenir lesions, segons els experts
Símptomes d'una fractura per sobrecàrrega
Segons l'AAOS, sentir dolor mentre es fa una activitat és la queixa més habitual de les persones que tenen una fractura per sobrecàrrega. La institució afegeix que els símptomes comencen a millorar si es reposa. No sempre cal reposar el mateix temps, però l'AAOS afirma que la recuperació sol tardar entre sis i vuit setmanes.
Segons el centre Cleveland Clinic, hi ha altres símptomes de fractura per sobrecàrrega:
- Dolor o inflamació a la zona de la fractura
- Sensibilitat o "dolor localitzat" quan es toca l'os
- Dolor quan no s'està fent exercici, durant activitats normals o quan es camina
- Dolor que empitjora quan se salta amb una sola cama
Tractament d'una fractura per sobrecàrrega
El tractament d'una fractura per sobrecàrrega "sol ser reduir l'estrès o la càrrega de l'os", explica Jung. Si et fa mal caminar, per exemple, els metges potser et recomanaran que duguis botes per reduir l'estrès a la part inferior de les cames o als peus. En alguns casos, Jung diu que els atletes necessiten crosses.
Pel que fa al temps de repòs, Toor diu que depèn de diversos factors, com ara la zona en què s'ha produït la fractura i com avança la recuperació. Més endavant, els metges poden programar cites de seguiment.
L'AAOS considera que, per recuperar-se d'una fractura per sobrecàrrega, en general cal reposar entre sis i vuit setmanes.
Toor creu que, després de la recuperació, és molt important que es torni a fer exercici a poc a poc, sense augmentar la intensitat i la durada de sobte per evitar el risc de sobrecarregar l'os. "El procés se sol supervisar amb teràpia física i professionals de la medicina esportiva", explica.
Una altra possibilitat és que els metges et revisin la postura. "Corregir una postura o tècnica que pugui haver contribuït a una fractura per sobrecàrrega és molt important", diu Toor. "Cal fer un examen detallat, que pot incloure l'estudi de la flexibilitat dels músculs, la força i la trepitjada. La deterioració de la força i la flexibilitat dels músculs pot provocar que s'apliquin forces inusuals als ossos que suporten el pes".
Si tens una postura incorrecta i els metges sospiten que pot ser la causa de la fractura per sobrecàrrega que pateixes, cal que t'esforcis per corregir-la. Explica que mantenir una postura incorrecta pot fer augmentar el risc de patir una altra fractura per sobrecàrrega.
Prevenció de les fractures per sobrecàrrega
Pots aplicar diverses mesures per reduir el risc de patir una fractura per sobrecàrrega.
- Entrenament de força: "recomano entrenar la força per assegurar-se que els músculs que envolten les zones comunes tinguin prou força per absorbir l'impacte o l'estrès, de manera que no ho hagi de fer l'os", afirma Adler. Et recomanem que consultis entrenadors personals o fisioterapeutes qualificats perquè t'ajudin a dissenyar un programa d'entrenament de força adaptat als teus punts febles i a la teva composició corporal general.
- Sabatilles amb subjecció: "s'ha de comprovar que les sabatilles s'ajustin bé i que tinguin una subjecció adequada al pont del peu i l'estil de running", explica Adler. "A més, els corredors de distàncies llargues han de tenir en compte els quilòmetres que poden fer les sabatilles", afegeix. La recomanació general és canviar de sabatilles cada 500 o 800 quilòmetres.
- Fes cross-training. Jung opina que combinar els teus exercicis preferits et pot ajudar a reduir la càrrega als ossos. Diu que si fas unes quantes sessions de cross-training a la setmana, no carregaràs els ossos sempre de la mateixa manera.
- Una dieta saludable: una que sigui rica en calci i vitamina D, afirma Jung. Si creus que no menges prou aquests nutrients, demana als metges que et facin una anàlisi de sang.
Text: Korin Miller