Els germans ClearBear i la natura

Per als germans bessons ClearBear i Haatepah, la relació amb l'entorn i la naturalesa és el que manté més unides les persones.

ClearBear, de 22 anys, explica que "estem fets dels mateixos líquids, metalls i minerals que els de la Terra i l'univers. Són a la nostra sang i ens defineixen: no ho hem d'oblidar".

ClearBear i Cualia, la seva parella, van crear l'Indigenous Alliance Movement, un col·lectiu en apogeu que ajuda els altres a redescobir les seves arrels indígenes. Es tracta d'una experiència que van viure tots dos germans després que els adoptessin quan eren petits i que, més tard, els va permetre conèixer les seves arrels indígenes i la seva relació amb les tribus kumeyaay, pai pai i txitximeca-guamare. Ara, tots dos veuen les seves arrels com una manera de fomentar el canvi i de crear consciència sobre els problemes amb els quals s'enfronten la seva comunitat i l'entorn. Ells creuen que estan vinculats i que afecten tothom.

"Els nostres costums indígenes estan lligats a aquesta terra perquè en formem part", afirma Haatepah. "La terra som tots".

Els germans, que viuen a Califòrnia i compaginen la música amb les seves tasques com activistes, ens han explicat com es mantenen units malgrat la distància i com tothom pot aprofundir el seu vincle amb la natura en aquests moments.

Sembla que el vostre vincle és més fort que el de germans o bessons. És com una mena de connexió que s'ha creat a partir del descobriment de les vostres arrels i identitats, i també de tot el que s'havia reivindicat abans. Com ha estat l'experiència per a vosaltres?

ClearBear: Quan ens van adoptar, érem molt petits. És per això que no sabíem res de la nostra cultura, ja que només érem nadons. Al principi, m'aterrava ser qui era, no per la història de la meva família, sinó perquè la desconeixia. No sabia qui era.

Els nostres pares adoptius ens van dir "sou nadius". És una expressió ambigua si es tenen en compte totes les cultures, llengües i tribus del món. Que et diguin que ets nadiu americà tampoc no ajuda gaire.

Però amb aquesta informació vam arribar a conèixer la nostra història. Sempre ens havia cridat l'atenció la història dels nadius americans i les migracions. Així, vam poder encaixar moltes peces.

Haatepah: Quan teníem 8 i 9 anys, vam saber que érem nadius americans indígenes o membres de les Primeres Nacions, però no coneixíem les nostres tribus.

Vam decidir crear un club de nadius americans a l'institut. Vam reunir tots els estudiants nadius americans i vam intentar crear esdeveniments per conèixer la nostra cultura. Com que no sabíem quina era la nostra tribu, vam absorbir coneixements de totes les tribus americanes: les d'Amèrica del Nord, les d'Amèrica Central i les de l'Amèrica del Sud. Vam indagar des d'Alaska fins a la punta de Xile i l'Argentina. Allò es va convertir en una obsessió.

ClearBear: Sí, i tant.

Haatepah: Ens vam informar tant com vam poder i, quan vam saber on vivia la nostra família biològica, els vam fer preguntes per esbrinar de quina tribu proveníem.

Què vau sentir quan per fi vau descobrir la vostra identitat indígena i vau poder determinar quins són el vostre origen i la vostra comunitat?

ClearBear: Sincerament, va ser com... com quan escoltes una bona cançó que et fa tremolar perquè és genial. Una sensació semblant. Va ser impressionant. És increïble saber que provens d'una població de persones meravelloses.

Tots dos us dediqueu a crear consciència sobre els drets de les persones indígenes, però també sobre el canvi climàtic i altres problemes ambientals. De quina manera es reflecteixen les vostres arrels en aquestes tasques per les quals treballeu colze a colze?

Haatepah: Parlant sense embuts, diria que som els ecologistes originals. Sempre hem sabut com treballar amb la terra i trobar l'equilibri en lloc d'enfrontar-nos-hi. Reivindicar les nostres arrels indígenes va totalment lligat a la lluita mediambiental.

ClearBear: Segons la perspectiva occidental, ens centrem més en la domesticació i el control de la terra que en treballar-la. Quan es tracta de la terra i els seus recursos, l'egoisme humà va al capdavant. Tot és prescindible, excepte els nostres desitjos i necessitats.

La major part de tot el que predicaven els nostres avantpassats, la manera en què vivien i en què encara viuen és el que anomenem "agricultura extensiva": treballar amb la terra colze a colze. Hem treballat amb la terra perquè pugui créixer, per nodrir-la i perquè ens nodreixi a nosaltres.

Entre tantes cultures, llengües i sistemes de creences diferents, hi ha una cosa que totes les cultures indígenes tenen en comú: el concepte bàsic de ser un tot amb la naturalesa i que et tractarà igual que la tractis tu a ella.

Cada vegada hi ha més persones que aprofiten aquests moments per sortir a l'aire lliure i valorar més la naturalesa, un principi essencial de la vostra cultura indígena. Podeu explicar-nos una mica com percebeu aquest vincle que estan adquirint?

ClearBear: Molts de nosaltres ens estem tornant bojos pel fet de passar tant de temps a casa i, per això, busquem una via d'escapament. Anem més a poc a poc. A l'aire lliure pots connectar més amb la naturalesa, la Terra, els avantpassats i pensar "Qui hi havia aquí abans?" o "Vaja, és preciós. Mai m'havia parat a mirar-ho".

L'activisme és un tipus de treball que provoca força ansietat i pot arribar a ser molt estressant. El millor remei contra l'estrès, almenys per a mi, és la naturalesa, sens dubte. Ja sé que el típic que se sol dir, però és veritat. Quan fas un passeig, et sents millor.

Creieu que ara esteu connectant més l'un amb l'altre i també amb la terra?

ClearBear: M'acabo de comprar una caravana i ho estic comprovant. Per descomptat, sempre mantenint la distància de seguretat amb altres persones i amb precaució. Només he conduït fins a alguns llocs per valorar la naturalesa. La societat va a un ritme molt accelerat. Crec que, almenys, un dels avantatges d'aquest confinament és el de prendre's temps, prendre's un segon per respirar. No sempre tenim l'oportunitat de respirar i valorar el moment.

També feu música junts. Com a germans, què se sent en compartir una passió i col·laborar?

Haatepah: Quan no ets amb algú amb qui tens moltíssima afinitat o amb qui comparteixes un vincle fort, sempre tens aquesta idea de "No vull passar vergonya". Quan ets amb el teu germà i veus que l'altre fica la pota o és maldestre, llavors...

ClearBear:... et relaxes.

Haatepah: Exacte. Crec que molts de nosaltres, com a artistes, obtenim resultats millors quan no estem estressats.

ClearBear: Quan componem una cançó i creem ambient i emocions, ell sap perfectament el que vull transmetre quan canto. I a l'inrevés. És com si sabés què pensa o què sent.

Haatepah: Sí, ens complementem molt fàcilment i millor que la majoria.

Com es tradueix la idea del poder col·lectiu, tant en la creació de consciència sobre els drets dels indígenes com dels problemes ambientals, en la vostra feina?

ClearBear: És probable que la majoria de persones que s'inicien en l'activisme i tan sols se n'adonin, però tenen una idea prefixada de ser un superactivista i arribar molt lluny. La veritat és que així no s'arriba enlloc. Has de ser humil i col·laborar amb la resta. Si no, no hi haurà canvi. Sense ajuda no pots impulsar el canvi social. T'has de deixar ajudar i escoltar les persones grans. T'has d'inspirar en les persones que han estat lluitant durant molt de temps. Si no ho fas, no aconseguiràs res.

Haatepah: La nostra tribu portava tatuatges per recordar-se a ells mateixos que la comunitat era una prioritat. Les dones portaven el tatuatge 111 o l'1-1-1: tres línies que recorren el mentó. El significat que hi ha darrere és: "Valoro la meva comunitat, la meva gent, qui em dona suport, qui m'ha guiat al llarg de la vida. Faria l'impossible per ajudar-los i moriria per ells". Has de tenir-ho molt ben inculcat abans de fer-te'l. La comunitat va abans que un mateix.

ClearBear: En moltes cultures nadiues diferents, l'egocentrisme es considerava una malaltia mental, ja que la persona podia deixar-se portar per l'avarícia i acabar destruint la comunitat.

Per acabar, hi ha cap cosa d'aquests moments de pausa i reflexió que estem travessant que volgueu integrar a les vostres vides o rutines?

Haatepah: Intenta ser pacient amb tu mateix. Només som una persona, un ésser viu. Només necessitem temps per respirar, reflexionar i, sobretot, honorar la Terra, la nostra Mare. És la que ens ha mantingut vius a tots durant centenars de milers d'anys, independentment del nostre origen.

ClearBear:Abans de marxar, m'agradaria dir que no has d'anar al ritme al qual va el món. Pren-te temps per descansar. És important. Cuida la teva salut, respecta't. Així, et guanyaràs el respecte de la resta.