La pista de bàsquet: l'autèntica llar

Es tracta d'un partit 3x3 espontani a la pista de bàsquet de South Beach de Perth (Austràlia), situada a la ciutat de Fremantle (o Freo). A priori, és amistós, però pel que sembla, hi ha molt en joc. L'equip que no guanyi paga el sopar.

"El sopar estarà boníssim. I tant que sí!", diu Chris Lako, el noi divertit de l'equip (i el jugador més baixet. De vegades els altres fan bromes sense maldat sobre la seva alçada).

Sebit Reath, amb 22 anys i líder informal de l'equip que va jugar a bàsquet a la universitat gràcies a una beca, bromeja mentre sosté la pilota: "Em ve de gust un batut. Ah, i val més que et llueixis perquè també vull anar al restaurant Nobu". Sens dubte, li encanta l'alta cuina japonesa.

"Jo no penso pagar ni un sopar", li contesta Chaudier Lap, qui, als seus 21 anys, és un dels jugadors més joves.

"Podem anar de barbacoa?", pregunta Ngor Manyang, que té 25 anys i és un dels companys d'equip de Sebit. El seu accent, clarament, és australià, tot i que l'entonació deixa entreveure les seves arrels. Tots els nois que juguen a la pista són refugiats del Sudan del Sud que van arribar a la zona occidental de Perth quan eren petits.

Aquí, a l'altre costat del món, destaquen. Sebit té una alçada de 2,08 metres. Tot i això, el motiu principal pel qual captiven l'afició és perquè ben pocs han vist habilitats amb un nivell tan alt. Els jugadors o bé són professionals o bé estan en procés d'aconseguir-ho. Actualment, tot es basa en la passió pel joc (i pel menjar).

Sebit passa per davant des de la banda esquerra en direcció a la cistella i encerta. Guanyen amb 4 punts i, finalment, toca un descans.

Parlem amb Sebit, el seu germà petit Chuatwech, que té 19 anys i va jugar a l'equip local de la lliga nacional de bàsquet, i amb Ngor. Volem que ens expliquin com aquest esport els ha donat l'oportunitat de connectar tot allò que més valoren.

Parlem sobre la passió pel bàsquet: el camí a la llibertat i a la victòria.

Chuatwech: vaig néixer a Wat (Sudan del Sud) i, a causa de la guerra civil, la nostra família va haver de marxar a Austràlia quan tenia tres anys.

Chuatwech: tot i que Austràlia és molt important per a mi i valoro les oportunitats que m'ha donat, sempre estaré connectat amb Sudan del Sud. És el lloc on he nascut i sento una connexió molt especial amb el meu llegat.

Chuatwech: he après que no pots subestimar res i que el sacrifici és l'única forma de superar qualsevol obstacle. M'esforço per tenir un futur millor i perquè el canvi del Sudan del Sud per Austràlia valgui la pena. Espero que, si algun dia torno al meu país d'origen, pugui ser una bona referència per a tothom.

Sebit: Sento que tinc facilitat per practicar esports. És inclusiu i t'uneix amb les persones.

Ngor: som d'una de les ètnies amb les persones més altes del món: la tribu Dinka del Sudan del Sud. Òbviament, ens hem decantat pel bàsquet perquè la nostra alçada i rendiment esportiu ens ho permeten.

Sebit: principalment, pel meu germà gran. Volia jugar amb ell perquè tot ho fem plegats. El bàsquet és un dels tres pilars de la meva vida, juntament amb la família i l'escola.

Chuatwech: els meus germans hi jugaven. Tenien partits durant els caps de setmana i volia jugar amb ells. Per això, vaig deixar el futbol pel bàsquet, tot i que vaig començar a entrenar-me de veritat a partir de primària. Ara, vull arribar a ser professional i és al que m'hi dedico cada dia, és el meu únic objectiu.

Chuatwech: ens coneixem des de fa molts anys i les nostres famílies també. Vam començar a jugar junts quan érem uns nens i, després, algú va formar un equip per a l'associació nacional de bàsquet sudanesa-australiana: els Perth Rhinos. Va deixar de ser un equip l'any 2018, però considerem que el nostre equip és com la continuació.

Ngor: ens animem els uns als altres, cosa que reforça la nostra resiliència. Quan juguem en equip i un de nosaltres triomfa, tots ho fem. És el que més m'agrada dels esports en equip.

Sebit: jugar en equip és una prova d'amistat. El fet de discutir i seguir endavant és sinònim d'una amistat sòlida.

Ngor: el meu punt fort són els llançaments; soc un dels millors.

Sebit: la versatilitat i l'alçada que em permeten fer llançaments des d'un millor angle.

Chuatwech: la velocitat i el rendiment esportiu. No em fa por compartir la pilota. M'agrada guanyar i m'esforço al màxim per aconseguir-ho.

Sebit: (molt seriós) diria que jo.

Chuatwech: (molt seriós) el meu germà.

Tornem a la pista. El partit s'intensifica. Les veus dels jugadors s'escolten per tota la pista i són tan ràpides com les passades.

"No vol llançar".

"Centra't en la cistella".

"Escolta, com t'ho fas sent tan baixet?"

"Ja la tens. Ensenya'ns com es juga".

Els jugadors de les pistes properes deixen els seus partits per veure com juguen els professionals. L'admiració dels aficionats per les seves habilitats demostra que, a través del bàsquet, aquests nois s'han convertit en herois locals.

La sèrie de partits d'11 punts acaba amb un resultat de 4–3 que atorga la victòria a l'equip de Sebit. Com a MVP, Sebit passa una estona donant consells a alguns nens i nenes que seguien el partit.

En acabar, l'equip es dirigeix a la platja per refrescar-se amb la famosa brisa de Fremantle, coneguda localment com Freo Doctor, ja que aquesta brisa marina ajuda a combatre la calor de l'estiu australià. A la sorra, gaudeixen de Freo Doctor, corren cap a les ones, es persegueixen, s'empenten, cauen i riuen.

L'equip perdedor fa una promesa als guanyadors: aviat els invitaran a menjar costelles o hamburgueses. Guanyar ho és tot per a ells en el moment del partit, però al mateix temps no és el més important. Per a aquests nois, el bàsquet és una forma d'expressar-se i d'entendre el món plegats. Les costelles només són un extra molt deliciós.