La parella que està canviant el món de la música i la passarel·la

Deba Hekmat i la seva parella, Tom Austin, no tenen temps per perdre.

Els dos creadors adolescents, model i músic respectivament, expliquen que, durant el confinament, han estat parlant sobre temes difícils com el racisme i la reforma social, però que també han donat un impuls a les seves carreres. En el futur, els agradaria poder dir que han aprofitat aquest temps per crear un impacte positiu.

"No vull mirar enrere i pensar que vaig tenir tres mesos lliures durant els quals no vaig fer res", afirma Tom, un cantant de rap d'un poble petit situat a una hora cap al nord de Londres que actua amb el nom artístic Niko B. "Així que el que he fet ha estat tancar-me a l'habitació i provar moltes coses noves. M'encanta crear temes que fa cinc minuts no existien".

El resultat d'aquestes proves són dos singles d'èxit amb desenes de milions de reproduccions. Mentrestant, Deba s'està obrint pas com a model i activista. Va unir-se a una agència de models a través d'Instagram i ara fa servir aquesta plataforma per deixar enrere els estàndards de bellesa obsolets del sector creatiu. La model, que és originària del Kurdistan i viu actualment a Londres, organitza regularment xerrades a Instagram amb les seves companyes de professió sobre els problemes que està patint la seva generació.

"És molt complicat parlar seriosament sobre racisme i igualtat, però és vital que ho fem", comenta Deba. "Sempre m'he expressat molt clarament sobre les coses en què crec i, durant els últims dos mesos, això ha escalat i ha arribat a un nou nivell".

La parella, que es va conèixer a Instagram, comparteix objectius creatius que desafien l'encasellament i les trajectòries professionals tradicionals. Creuen que canviar el món implica dependre de l'ajuda dels altres i que la seva generació està preparada per assumir el repte.

Igual que molta gent avui dia, us vau conèixer a les xarxes socials, oi?

Tom: Teníem un amic en comú, la vaig veure i vaig pensar: "M'agrada el seu rotllo". Evidentment, vaig començar a seguir-la, però abans vaig fer allò típic de deixar-la de seguir i tornar-la a seguir ràpidament perquè ho veiés. Com que no va funcionar a la primera, vaig provar-ho de nou entre cinc i deu vegades més. Finalment, crec que em vas respondre a l'onzena, no?

Deba: I ara som aquí.

Es pot dir que sou ben bé joves d'aquesta època, ja que tots dos teniu només 19 anys i ja heu participat en molts projectes diferents. Com descriviu la vostra obra?

Deba: En primer lloc, vull destacar que treballo de model. Tanmateix, sembla que durant els últims dos anys he aconseguit obrir-me pas més enllà d'aquest sector per fer sentir la meva veu. Això m'ha permès crear una plataforma on lluito pels drets de les dones de color i les joves que formen part del meu sector, amb l'esperança de crear un món millor.

Tom: La música és més important per a mi perquè em permet tocar altres branques de la creativitat. Per exemple, vaig dirigir un dels meus videoclips. Componc la música i, a més, controlo tots els aspectes cinematogràfics: imagino la foto de la portada de l'àlbum i dissenyo la roba que vull portar al vídeo. La creativitat m'ensenya portes i jo hi entro com una bala de canó. Música, cinema, moda (odio aquesta paraula, que es refereix bàsicament a la roba), fotografia... Vull fer de tot.

Deba, per què vas decidir obrir-te pas en el sector creatiu i com ha estat l'experiència com a dona de l'Orient Mitjà?

Deba: Un dels principals motius pels quals vaig iniciar aquest camí és que, quan era més jove, no veia cap persona kurda ni de l'Orient Mitjà online que treballés com a model. Això no ho pensava pas només jo: moltes amigues meves tampoc no s'hi veien representades. Ens desanimava moltíssim perquè érem noies joves i les dones que suposadament ens havien de servir de model eren rosses amb els ulls blaus: l'ideal de bellesa típic occidental, que no existeix en la vida real. És un concepte absurd que no té mica de sentit.

El sector ha de fer lloc a altres tipus de bellesa. Per sort, s'està tornant més divers, però només de manera superficial, quant a les models i als càstings. El pas següent és veure fins on podem arribar en l'àmbit de la producció. L'ambient darrere de l'escenari segueix sent predominantment blanc. No avançarem si l'únic que fem és contractar un grup de 12 models negres, mentre tot l'equip de producció està format per persones de raça blanca. Una representació realista no pot ser només de cara a la galeria. Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats.

Quina acollida ha tingut la vostra obra i com ha canviat les percepcions de la gent sobre els vostres sectors, la música i la moda?

Tom: En el meu cas, ho compararia amb les panses. Hi ha persones a qui entusiasme i d'altres a qui no agraden gens. Algunes persones em diuen que com pot ser música això que faig i que la música d'ara no pot competir amb la d'abans i, en canvi, també em comenten que soc un geni i que les meves cançons són totalment innovadores. Crec que la meva música no s'assembla a res que ja existeixi. Hi ha gent que pensa que això és bo i d'altres que creuen que és negatiu; tot depèn de la persona amb qui parlis. El cervell funciona d'aquesta manera. M'agrada parlar sobre la meva música i saber què en pensen els altres, perquè vull que cadascú decideixi què representa per a ells.

Deba: He rebut comentaris de tota mena. Això sí, moltes noies joves em donen les gràcies pel que faig i són el motiu pel qual vull impulsar un canvi.

Tom: És veritat, a la Deba li encanta això. Sempre em diu que, quan era més jove, somiava amb més representació de dones com ella, amb cabells voluminosos i celles més gruixudes. De tant en tant m'ensenya comentaris o missatges de noies de les quals es reien per tenir les celles gruixudes i que ara senten que es poden acceptar com són. És increïble el que ha fet la Deba per a algunes persones.

Deba: Si puc aconseguir que almenys una noia se senti bé amb el seu físic, em dono per satisfeta. I no ho dic només per com soc físicament sinó per les meves arrels. Sovint em deien coses tan horribles com terrorista, goril·la o Chewbacca. Això em feia sentir molt malament, i tot perquè tenia més pèls als braços o coses per l'estil. Per això vull que les noies d'avui dia s'acceptin tal com són i se sentin més fortes.

Per què penseu que la vostra generació és capaç de connectar amb tantíssima gent?

Tom: Crec que és, sobretot, per les xarxes socials. El meu pare, en la seva època, havia d'imprimir 1.000 cartells i anar per tot arreu per enganxar-los perquè el veiessin 100 persones. En el meu cas, puc redactar un missatge, organitzar un esdeveniment o penjar una història a Instagram o qualsevol xarxa social i, en cinc minuts, pot haver arribat a més de 5.000 persones. M'entens, oi? És increïble la capacitat de les xarxes socials per obrir tantes portes i produir tants canvis.

Deba: I tant! Això sí, cal anar amb compte. Les pots fer servir d'una manera òptima, per guanyar diners, per difondre informació o per ajudar altres persones, però hi ha gent que entra en una espiral autodestructiva de la qual és difícil sortir. Tots nosaltres hem de pensar quin profit traiem de tantes hores davant del telèfon.

La meva intenció és promoure un canvi en la nostra manera de pensar. No vull que la gent faci servir les xarxes socials per fer lliscar el dit sense parar mentre se sent malament amb el seu físic o el seu estatus econòmic.

Si tens Internet, parla amb persones amb les quals puguis tenir converses interessants, en comptes de mirar el telèfon durant hores sense fer res i consumir massa informació que no val la pena.

Sembla que, a més de les xarxes socials, hi ha altres factors que promouen les ganes de canviar l'statu quo. La gent està pendent del que passa i s'informa. Quin penseu que és el motiu d'això?

Deba: No diria que la nostra generació estigui farta del sistema actual, però hi ha coses que volem canviar i depenen de nosaltres. Saps què vull dir? Som la generació que iniciarà el canvi.

Cada vegada hi ha més vídeos de nois i noies de raça blanca que tenen discussions enceses sobre temes incòmodes amb els seus pares, que sovint estan en contra del que diuen els seus fills. Però necessitem aquesta incomoditat.

Sempre he expressat molt clarament allò que penso, especialment sobre la igualtat i el racisme, encara que, durant els últims mesos, la situació ha escalat i ha arribat a un nou nivell. Crec que el motiu principal és que hem estat tancats a casa. La gent tenia molta ràbia i ansietat acumulades i no podia alliberar-les, així que l'han dirigit envers aquests temes.

Per acabar, ens heu explicat com milions de persones amb qui connecteu us donen força col·lectiva cada dia. Ara bé, com us doneu suport l'un a l'altre?

Tom: Jo li mostro tot el que faig. Aprecio moltíssim la seva opinió i em motiva a fer millor les coses. Sempre que un faig una cosa, vull mostrar-la a l'instant a qualsevol persona. No té gràcia si les gaudeixes tot sol.

Deba: Som molt diferents, fins i tot en l'aspecte creatiu. Quan ell veu que faig alguna cosa bé, això el motiva per esforçar-s'hi. Quan aconsegueix una nova feina o assoleix un nou objectiu, l'animo, me n'alegro i penso en com puc millorar també. En Tom és la meva font d'inspiració. És fantàstic.

Tom: M'agrada molt sentir-te dir això.