El suc de cogombrets és bo per a tu? Un nutricionista col·legiat ens explica els avantatges potencials

La recuperació, l'energia, la concentració, el metabolisme i l'estat d'ànim es veuen potenciats per una bona hidratació. A més d'aigua, hi ha moltes begudes riques en electròlits per hidratar-se. Ara bé, és possible que no hagis provat una opció que et pot semblar estranya: el suc de cogombrets.

Als supermercats encara no hi ha gaires opcions de suc de cogombrets ja preparat que estiguin destinades a la recuperació dels atletes. Això vol dir que hauràs de prendre el suquet directament del pot de cogombrets. Tot i que prendre un líquid tan amarg i salat no et sembli la beguda més abellidora després d'un entrenament, hi ha atletes que asseguren que és el millor que pots fer. Aquesta beguda pot reduir les molèsties de la rampa muscular i els efectes adversos de l'activitat física. Diversos atletes afirmen que el suc de cogombrets alleuja l'enrampament muscular a causa de la deshidratació, però cal fer més recerca per demostrar si el suc de cogombrets és una opció viable com suggereixen algunes persones.

Encara no s'ha fet gaire recerca per determinar si el suc de cogombrets serveix per a alleujar l'enrampament muscular o rehidratar el cos. La hipòtesi que reforça la utilitat del suc de cogombrets és que aquesta beguda és rica en sodi i té un alt contingut de vinagre. Quan es desprèn suor, que conté sodi, durant l'entrenament, és important prendre electròlits per evitar rampes i els efectes de la deshidratació.

Segons un assaig clínic de control aleatoritzat que va publicar-se a l'edició del 2009 del Journal of Athletic Training, la quantitat d'electròlits en sang augmentava després de consumir suc de cogombrets, aigua i solucions amb hidrats de carboni i electròlits més habituals. La mostra de l'estudi era petita (només nou homes) i els investigadors van indicar que no hi havia diferències importants entre els tres tipus de begudes pel que fa a les concentracions d'electròlits.

El 2010, un article de recerca que va publicar-se al Journal of Medicine and Science in Sports and Exercise analitzava si el suc de cogombrets reduïa la durada dels enrampaments musculars. Per a l'estudi a petita escala (de nou, només nou participants), van induir-se rampa a nou homes en dèficit de fluids. Després de l'estimulació nerviosa i la rampa, els participants havien de consumir un glop de suc de cogombrets o aigua desionitzada (és a dir, aigua sense ions).

L'estudi va demostrar que el suc de cogombrets reduïa més la durada de l'enrampament en comparació amb l'aigua i alleujava els efectes de la rampa millor que si es prenia aigua o res de res. El més interessant de l'estudi era que els canvis en els nivells d'electròlits no variava gaire, la qual cosa significa que el contingut d'electròlits del suc de cogombrets no afectava l'enrampament de cap manera.

Com que els electròlits no eren la solució que reduïa l'enrampament, els investigadors van assumir que hi havia de participar un altre mecanisme corporal. Al mateix article de recerca del 2010, s'indicava que la possible causa de l'efecte positiu del suc de cogombrets sobre la rampa era l'àcid acètic del vinagre. Tot i que encara no s'ha investigat, es creu que el gust agre de l'àcid acètic estimula els receptors del sistema nerviós que estan ubicats al fons de la gola. En teoria, activa un reflex que augmenta l'activitat neurotransmissora inhibidora. Els neurotransmissors inhibidors bloquegen determinats missatges com els de les contraccions musculars, perquè no es transmetin a través del sistema nerviós. La inhibició de l'activitat neurotransmissora redueix l'enrampament.

Independent d'allò que digui la ciència sobre el suc de cogombrets i l'enrampament muscular, els atletes que vulguin provar aquest remei poden fer-ho sense cap perjudici, sempre que cada presa sigui inferior a un mil·límetre per quilogram de pes corporal. Per exemple, una persona que pesi 68,5 quilograms hauria de consumir 68 mil·límetres de suc de cogombrets. Cal tenir en compte que els avantatges que pot proporcionar el suc de cogombrets es deuen al fet que el vinagre redueix els efectes de la rampa, i no al contingut alt d'electròlits de la beguda.

Si el teu objectiu és alleujar l'enrampament, el suc de cogombrets pot ajudar-te igual que altres solucions de salmorra amb vinagre com el suc del kimchi o la xucrut. Si el que vols és millorar la teva rehidratació, els articles de recerca indiquen que el suc de cogombrets no és millor que l'aigua en aquest aspecte.

Recordem que el suc de cogombrets conté molt de sodi, per la qual cosa recomanem que les persones amb una pressió sanguínia alta no en prenguin gaire. A més, les persones amb problemes gastrointestintals o síndrome de l'intestí irritable poden patir molèsties gastrointestinals a causa del vinagre.

Si vols hidratar-te millor, pots evitar la deshidratació de moltes maneres. Segons la National Academy of Medicine, un home adult hauria de prendre 13 gots d'aigua al dia i una dona, nou. Un got equival a 236 ml a aquest efecte. Els atletes que practiquin esports que impliquin una alta pèrdua de suor han de prendre'n més. Mantenir la hidratació és la millor manera d'evitar la deshidratació i els símptomes relacionats com l'enrampament muscular.

Contingut relacionat: Aquesta és la quantitat d'aigua exacta que has de beure cada dia, segons els experts

En general, la millor manera de consumir prou líquids és que siguin agradables al gust. Si l'aigua no et fa gaire el pes, prova d'afegir una rodanxa de llimona o llima per a més sabor. Una altra manera de millorar l'aigua és afegint-hi fruita congelada en glaçoneres. Les infusions d'herbes i l'aigua carbonatada compten per a l'objectiu d'hidratació. Si fas esport o vius en una zona molt càlida, una bona idea per recuperar electròlits és prendre begudes esportives o aigua de coco.

Per resumir, el suc de cogombrets no és dolent, però tampoc és una meravella. Les proves anecdòtiques i la manca de recerca indiquen que pot alleujar l'enrampament muscular, però que no és millor que l'aigua pel que fa a hidratació.

Text: Sydney Greene, titular d'un màster, nutricionista i dietista col·legiada