Alguna vegada has volgut jugar a futbol al nivell més alt?
Comunitat
Et donem la benvinguda al camp de futbol més alt d'Europa. Quan la pilota passa per damunt de la tanca, cau 1.000 metres per un precipici.
"El meu terreny de joc" és una sèrie que mostra els indrets on l'esport uneix la comunitat local.
No hi ha cap carretera que porti a Gspon. Aquest petit llogaret suïs sense cotxes està situat a 2.000 m als Alps, a prop de l'estació d'esquí de Zermatt i del cim icònic i afilat del Cerví. Per arribar-hi, has d'agafar un telefèric blanc i vermell des del poble de Stalden. Allí, la comunitat no es reuneix per esquiar o fer rutes d'excursionisme, sinó que ho fa en un camp de futbol: l'Ottmar Hitzfeld Gspon Arena, l'estadi de futbol més alt d'Europa.
Andy Furrer (esquerra) i Matteo Abgottspon, de l'equip masculí de futbol de Gspon, mouen la porteria abans del partit.
L'equip amateur FC Gspon, de la lliga de les muntanyes suïsses, ha jugat a futbol des del 1974 a l'únic terreny relativament pla del poble. La gespa és artificial, ja que, a aquesta altitud, no n'hi creix de natural. Durant l'hivern, quan la muntanya està coberta d'un gran gruix de neu, el camp forma part d'una pista d'esquí. Quan arriba la primavera, els jugadors treuen la neu d'aquesta superfície multifuncional amb pales i col·loquen les porteries com a part del seu entrenament de pretemporada.
"Gspon és un lloc molt especial i increïble per jugar a futbol".
Gary Christian
Gspon té un bar, un hotel amb restaurant, una església i una dotzena de xalets amb teulada de pedra dispersos pel vessant de la muntanya que semblen daus llançats per una mà gegant. L'únic so que pots sentir és el brunzit suau del telefèric, la dringadissa del bestiar pasturant i, si hi vas entre el maig i l'octubre, quan el poble no està cobert de neu, també sentiràs un crit inconfusible: "Gooooooool!"
L'estadi va rebre el nom de l'antic entrenador de la selecció suïssa i del Bayern de Munic, Ottmar Hitzfeld (anomenat "Der General"), que va ser convidat d'honor durant el partit inaugural del camp. L'estadi forma part de la muntanya i els espectadors s'asseuen a la mateixa vessant natural, que ofereix, segurament, les millors vistes del món en un camp de futbol. "És pràcticament un camp sense fi que s'integra amb la natura", afirma Fabian Furrer, antic jugador de l'FC Gspon.
El 2009, el lloc on abans hi havia un terreny de pissarra i grava es va renovar completament i es va construir un bar al costat del camp per a les celebracions de després dels partits.
"Sempre que hi ha un partit, tot el poble ve i col·labora".
Beatrix Abgottspon
David Imboden corre darrere la pilota que ha sortit fora del camp.
El camp, però, també té tres desavantatges molt importants. Tot i que hi ha una xarxa molt alta al voltant del perímetre, es perden unes cinc pilotes de mitjana en cada partit (més de 1.000 en els darrers 40 anys), que passen per sobre de la xarxa i cauen centenars de metres cap avall. Per això sempre es munta una expedició per buscar les pilotes perdudes quan es xiula el final del partit. Així i tot, el club gasta una fortuna en pilotes de futbol.
Tot i la dificultat per arribar a l'estadi, no falten equips que vulguin fer l'esforç, encara que només sigui per poder dir que han jugat a futbol al "nivell més alt d'Europa".
No hi ha prou terreny pla per a un camp amb la grandària completa, així que els partits es juguen sobre una superfície una mica més petita i amb regles una mica diferents: vuit jugadors per equip en comptes d'11 i sense fora de joc, amb la qual cosa el joc es torna més fluid i, el ritme, més accelerat.
Vista a través de la xarxa de la porteria de dos jugadors a prop de la línia.
Si hem de dir la veritat, però, el futbol que es veu al torneig internacional més famós de Gspon (el Mountain Village Euros), no és de qualitat professional, i els jugadors són els primers a admetre-ho. Això es deu al fet que els equips els componen jugadors molt diversos: des de pilots d'helicòpter fins a professors d'esquí, carnissers o dissenyadors de pàgines web.
Membres de la família Abgottspon animen el seu equip.
Dels aproximadament 500 habitants, més de 100 estan implicats d'alguna manera en l'FC Gspon, "ja sigui perquè hi juguen, perquè hi juguen els seus fills o perquè coneixen algú que hi juga", explica l'antic jugador Andy Abgottspon. "Sempre que hi ha un partit, tot el poble ve i col·labora", afegeix Beatrix, la seva mare.
D'esquerra a dreta: l'entrenador Roland, Hannes Biner, Andy, Cédric Abgottspon, Matteo, Sebastian Furrer, David.
Al llarg dels anys, molts membres de les mateixes famílies han jugat a l'FC Gspon. Durant un partit memorable del torneig internacional entre Suïssa i Espanya, quan anunciaven la llista de jugadors, semblava com si passessin llista als membres d'una família: "Número 1, Abgottspon. Número 2, Abgottspon. Número 3, Abgottspon". I després, el mateix amb Espanya: "Número 1, Rodríguez. Número 2, Rodríguez. Número 3, Rodríguez".
El pare de Patricia Furrer (a la imatge de la dreta, de groc) va ser membre fundador de l'FC Gspon. Avui, Patricia juga a l'equip femení, fundat el 2008, mentre que els seus dos germans juguen al primer equip masculí.
"És pràcticament un camp sense fi que s'integra amb la natura".
Fabian Furrer
Encara que el futbol que es juga aquí no sigui especialment memorable, l'experiència en si mateixa és inoblidable. A més, pot fer que l'equip visitant es quedi sense alè si no està acostumat a les condicions atmosfèriques del poble. L'aire té menys oxigen a aquestes altituds, cosa que fa que els visitants tinguin més dificultats per respirar i dona avantatge als locals a mesura que avança el partit.
"Per als nostres oponents és més difícil", explica el defensa de l'FC Gspon, Diego Abgottspon, que juga aquí des de fa més de 20 anys. "Si anem perdent 5 a 0 a la mitja part, sabem que podem remuntar i guanyar. Som un equip extremament fort quan juguem a casa".
Redacció: Kieran Dahl
Fotografies: Dominic Nahr
Informada: setembre del 2020