Parla't d'alimentació saludable

A més del risc d'obsessionar-nos o limitar-nos a l'hora de menjar (aquest és un tema per tractar en un altre article), el problema és que el llenguatge que utilitzem per parlar dels aliments pot tenir un impacte durador en la nostra imatge personal i autoestima, afirma Alanna Gardner, terapeuta matrimonial i familiar de Filadèlfia (EUA). Si et dius que ets una persona dèbil per haver menjat un segon tros de pastís o que has d'anar al gimnàs per cremar el burrito del dinar, estàs vinculant el teu valor personal a les teves eleccions alimentàries i et castigues quan aquestes són "dolentes", afegeix Newsome Georges.

Aquesta mentalitat només provoca vergonya i manca de seguretat, cosa que pot fer més difícil aconseguir els teus objectius de benestar, nutrició o de qualsevol altra mena (a més, el mite de menjar i després fer exercici no és del tot cert). Potser també et sents amb menys confiança i penses que has fallat, cosa que pot tenir un efecte negatiu en tots els aspectes de la teva vida.

Creus que hauries d'evitar aquesta forma de pensar? Els següents consells poden ajudar-te a canviar el discurs interior negatiu i dirigir-lo en la direcció correcta per menjar bé i sentir-te encara millor.

1. Dona un nou significat a "bo" i "dolent".

En comptes d'etiquetar els aliments integrals i rics en nutrients com a bons i els snacks dolços i salats com a dolents, pensa en els beneficis que t'ofereix cada aliment. Per exemple, un brownie està molt bo, però els nabius també ho estan i, a més, proporcionen vitamines, minerals i antioxidants. Això és pensar de manera positiva (anomena-ho "bo" en lloc de "millor", si això t'ajuda), i et permet gaudir de capricis ocasionals en comptes de castigar-te, afirma Gardner. A més, et dirigeix de manera natural i més sovint cap a les opcions més sanes perquè ja tens els avantatges interioritzats.


2. Evita les comparacions.

Quan la teva parella comença a menjar més verdures i a tu et preocupa no menjar-ne prou, o quan una amistat publica una fotografia d'alguna cosa suculenta a les xarxes socials i penses "per què no puc també jo menjar el que vulgui?", recorda que et trobes en un camí personal cap al benestar, aconsella Gardner. Si no ho fas així, t'arrisques a caure en una espiral d'autocrítica quan en realitat estàs fent progressos reals en els teus hàbits alimentaris. A més, probablement no gaudiràs tant quan mengis exactament el que vols, ja sigui un batut de proteïnes o un gelat, afirma l'experta.


3. Troba un aspecte positiu.

Quan miris allò que tens al plat, en comptes de dir-te "això té moltes calories" o "no hauria de menjar això", prova de veure la part positiva, recomana Newsome Georges. Posem per exemple que un dia tens pressa i que menges cereals per esmorzar en lloc de civada tallada. En comptes de pensar que és de mandrosos recórrer als cereals processats, reconfigura el teu pensament per centrar-te en les fruites del bosc i el plàtan que hi has posat a sobre i reafirma't en la idea que les teves eleccions alimentàries són equilibrades. Si no hi afegeixes fruita, centra't en agrair que tens menjar a la taula o pensa que els aliments et connecten amb la gent que els ha produït, suggereix Newsome Georges. Aquesta mentalitat et pot ajudar a treballar un diàleg intern positiu que surti de manera natural i, a més, et motiva per prendre cada vegada més decisions saludables, afegeix l'experta.


4. Dona't una mica d'espai.

En un estudi publicat a la revista "Clinical Psychological Science", les persones prenien decisions sobre alimentació més saludables quan es parlaven a si mateixes en tercera persona, el que els experts anomenen "diàleg intern distanciat". La teoria darrere això és que la distància psicològica pot ajudar-te a fer que et centris en com un determinat aliment està en harmonia (o no) amb els teus objectius més grans. Això fa que sigui més fàcil dir que no a un tros de pastís si no és part del teu programa d'alimentació. Per això, cada vegada que tinguis problemes per gestionar la veu interior quan es tracta de menjar, prova senzillament de dir mentalment el teu nom i la teva intenció. Per exemple, "___ menja aliments que nodreixen i donen energia".

Gardner afirma que pots crear un espai mental encara millor si el teu diàleg interior és empàtic i curiós. Quan un dia pensis que has menjat fatal, qüestiona't si ha estat realment així. Repassa tot allò que has menjat i probablement veuràs que has aconseguit incloure-hi totes les verdures que tenies planejades i que no t'has passat amb el pa a l'hora de sopar. Si, per altra banda, has menjat pitjor del que volies, utilitza aquest coneixement per menjar bé l'endemà, diu l'experta.


La part més genial del diàleg interior és que tu el controles totalment. Comença perfeccionant aquest diàleg a poc a poc i podràs trencar amb el patró negatiu que havies après durant la infantesa. Veuràs com algun dia el podrem canviar per a la futura generació.