Pren-te el menjar amb calma

Si t'espanta la idea d'anar més a poc a poc, pren-t'ho com una habilitat per madurar i desenvolupar-te amb el temps. A continuació, t'ensenyem com fer-ho.

1. Enllesteix tasques urgents. No has de deixar-ho tot fet abans de seure a dinar. Si fos així, segurament mai arribaries a seure. Abans de començar, intenta treure't de sobre tasques immediates, com enviar un correu electrònic urgent o donar menjar al gos. Si penses que et queden coses per fer, pot fer que acceleris el teu ritme de forma involuntària durant l'àpat, diu Melanson.
   
2. Oblida't del rellotge. Abans se solia recomanar dedicar uns 20 minuts per àpat. Però tant Melanson com Scott-Dixon opinen que aquest consell és obsolet. Quan es fa servir el temps com a mètrica, moltes persones miren el mòbil, s'empassen el menjar sense mastegar o fan altres coses a la vegada per matar el temps. Això interfereix en els beneficis d'anar a poc a poc, ja que l'atenció no se centra en el menjar. Si et distreus, és molt més difícil saber quan t'has atipat.
   
   A més, no tothom es pot permetre 20 minuts complets per a cada àpat (tant de bo!). Scott-Dixon recomana prendre's l'hora de dinar com una oportunitat per centrar l'atenció en el procés i fer-ho amb calma i intenció. "Consisteix en, per exemple, respirar de manera profunda abans de començar i repetir-ho després de cada mos", ens explica. Fer-ho de manera continuada, encara que al principi només ho aconsegueixis un parell de vegades, pot ajudar-te a desenvolupar un hàbit de relaxació de la respiració abans i després de cada mos.
   
3. Concentra't en mastegar. Segons Melanson, mastegar bé el menjar no només evita que t'ofeguis, sinó que també serveix per enviar senyals als centres de sacietat del nostre cervell a través dels nervis dels músculs de la mandíbula. Comptar quantes vegades mastegues pot ser útil, però no és l'estratègia més pràctica si no vols que se't noti quan estàs amb més persones. Melanson recomana mastegar fins que el menjar s'estovi i no quedin trossos a la boca. Pensar en això mentre menges no és tan repugnant com sembla.
   
   Òbviament, hi ha aliments que no cal mastegar gaire, com ara els batuts de proteïnes i la civada. Però fins i tot amb aquests aliments, pots imitar el moviment de la masticació abans d'empassar-te'ls. De nou, sona pitjor del que és en realitat.
   
4. Visualitza el recorregut de cada mos. Una de les estratègies de Melanson en els seus estudis d'investigació és que les persones visualitzin cadascun dels mossos des de la boca fins a l'estómac, passant per l'esòfag, entre mossegada i mossegada. Pot sonar una mica estrany i segurament és millor fer-ho sense companyia, però és una estratègia que ajuda a prolongar els intervals a l'hora mastegar i et permet assaborir cada mossegada, diu Melanson.
   
5. Aprofita els teus sentits. Ser conscient és un factor clau a l'hora de reduir el ritme i notar els senyals importants de sacietat. Scott-Dixon és partidària d'escoltar, assaborir i olorar durant el menjar. Pots centrar la teva atenció en els sons cruixents, la textura dels aliments a la boca, els ingredients que pots notar per separat o les aromes al teu plat.
   
   A vegades, Scott-Dixon fins i tot anima les persones a narrar la seva experiència durant l'àpat. "Obren una aplicació de gravació en el seu mòbil i comencen a dir: 'Aquest és el meu primer mos. Estic menjant un iogurt. És rosa i fa olor de maduixa'". Pot semblar ridícul, però repetir aquest experiment pot afavorir la concentració a l'hora de menjar, segons Scott-Dixon, i millorar l'atenció de forma natural amb el temps. A més, pot ser una idea creativa per a una cita no?
   
6. Gestiona els contratemps. Costa desfer-se dels mals hàbits. Si comences a menjar compulsivament, Scott-Dixon suggereix fer una pausa i centrar-se en el cos. Sovint, tenim tensió als músculs a causa d'anar de pressa i provoquem una resposta en el sistema nerviós. Relaxa't, estira els braços o destensa les extremitats si ho necessites. Reprendre l'àpat en un estat més relaxat pot ajudar a reduir la velocitat.
   
   A més, el ritme de vida accelerat de la societat fa que menjar de pressa sigui normal i això dificulta anar a poc a poc al principi. Comença pels àpats menys desafiants, com ara l'hora de seure a sopar. A partir d'aquest punt, avança cap a situacions més complicades, com ara els dinars a l'escriptori i els snacks al cotxe. Si bé el menjar ràpid no està prohibit, no hauríem de menjar de pressa.