Com juguem: futbol americà de sis jugadors

Som al segon quart de l'últim partit de futbol americà dels Marfa Shorthorns en una temporada marcada per la pandèmia. En John Aguero, quarterback i corredor híbrid dels Shorthorns, fa un esnap i passa la pilota al quarterback titular Ethan Zubia perquè pugui arribar fins a la línia de scrimmage.

L'Ethan retrocedeix unes 15 iardes, molt per darrere de la seva línia ofensiva de tres persones (en tot moment només hi ha 12 jugadors al camp). Esquiva un defensa dels Van Horn Eagles, i després un altre. Tot i que amb pressió, fa una passada al receptor dels Shorthorns, l'Ian Marquez, que es troba a la zona d'anotació. L'Ian salta i l'agafa. Touchdown! L'afició del Marfa, que ha fet més d'una hora de viatge fins a Van Horn (Texas, EUA) per animar el seu equip al camp dels Eagles, embogeix.

Encara que els Eagles compten amb l'avantatge de jugar a casa i van guanyant 34–12 abans de la mitja part, els Shorthorns han arribat a la zona d'anotació, cosa que els dona l'esperança d'evitar la regla de la misericòrdia de 45 punts (que proclama la victòria d'un equip si aquest guanya per més de 45 punts a la mitja part o després). Que un equip guanyi per 45 punts en un partit de futbol americà d'institut sol ser motiu de preocupació. En canvi, no ho és tant en aquesta versió dinàmica de l'esport, en què un placatge perdut sovint dona lloc a un touchdown.

El futbol americà forma part de Marfa i de la identitat dels seus habitants, tant si és jugant com entrenant-se o animant des de les graderies. La situació de la COVID-19 ha fet que tothom s'adoni de la importància de gaudir del futbol americà i de com de fàcilment podrien deixar de jugar-se els partits de divendres a la nit.

Des de fa poc, Marfa s'ha convertit en un paradís de l'art i la cultura on els turistes visiten restaurants i hotels elegants, a més d'exposicions plenes d'ironia. Aquests canvis, però, han perjudicat el sector educatiu, la classe obrera i els residents que viuen a la ciutat des de fa anys. Tanmateix, no sembla que els afectin l'augment desorbitat del preu dels lloguers, les botigues luxoses ni els filets de 60 dòlars.

En una comunitat molt unida de només 2.000 persones situada a menys de 320 quilòmetres d'El Paso (Texas, EUA), el futbol americà és un pilar bàsic per als seus habitants. "Quan vens a la ciutat, veus les finestres pintades, les banderes esteses, l'esperit de Marfa i el blanc i el porpra pertot arreu", explica Arturo Alferez, entrenador en cap dels Shorthorns. "Et sents especial perquè en formes part i creus que ets tu qui ha de treure el millor de la ciutat".

A causa de l'emigració dels habitants de Marfa, l'esport va passar d'11 a sis jugadors l'any 2011.

Aquesta nova versió de futbol americà va ser creada per Stephen E. Epler, un professor i entrenador de Nebraska (EUA), durant la Gran Depressió. El joc es va anomenar "six-man" (sis jugadors), i l'objectiu d'Epler era oferir als pobles amb pocs habitants la possibilitat de jugar. El primer partit oficial amb sis jugadors es va celebrar a Nebraska l'any 1934 i va ser l'any 1938 quan l'esport va arribar a Texas. El 1953, ja era popular a milers d'escoles rurals.

Avui dia, hi ha més de 350 escoles petites, sobretot de Nebraska, Montana, Nou Mèxic, Oregon i Texas, que tenen equips de sis jugadors. El motiu? S'han vist afectades pel mateix tipus d'emigració que va contribuir a la despoblació de les zones rurals durant la Gran Depressió. Es calcula que, entre l'any 2020 i el 2022, més de 150 escoles de Texas jugaran a futbol americà amb equips de sis persones.

• L'escola ha de tenir menys de 105 alumnes per poder competir.
• S'han d'avançar 15 iardes abans del primer intent (en lloc de 10).
• Els quarts són de 10 minuts (en lloc de 12).
• Tots els jugadors del camp poden ser receptors.
• El quarterback no pot traspassar la línia de scrimmage fins que no es faci una passada. Per evitar aquesta norma, sovint es passa la pilota a un jugador perquè la passi al quarterback. Així, aquest pot moure's amb total llibertat.
• El xut a pals val quatre punts (en lloc de tres). Els xuts extra després del touchdown en sumen dos (i no un). La carrera o la passada amb finta en sumen un (en lloc de dos).

• Guanya. O, almenys, passa-t'ho bé.
• Juga amb disciplina i concentració. Si no ho fas, te les hauràs amb Josh Kelly, entrenador i coordinador de defensa.
• No facis un xut d'allunyament al quart intent. Ni encara que tinguis 27 punts. Es tracta d'un xut poc comú en aquest esport amb sis jugadors, i a l'entrenador en cap, Arturo Alferez, li agrada arriscar.
• No perdis per més de 45 punts. Si l'equip contrari et treu un avantatge de 45 punts a la segona meitat del partit o després, perds.
• Mou-te. Com que hi ha menys jugadors al camp, s'ha de córrer més.

El camp on juguen els Shorthorns és el Martin Field. En comparació amb les dimensions dels camps convencionals, que són de 120 x 53,3 iardes (110 x 49 m), els camps de sis jugadors són de només 80 x 40 iardes (73 x 37 m). A la gespa, desgastada pel sol i groguenca, trobem marques i números. Les graderies s'omplien de gent abans de la pandèmia. Ara, només trobem un petit grup dels aficionats de sempre. Els entrenaments intensos i els partits emocionants captiven un públic apassionat pel futbol americà.

L'essència d'aquest esport no són només els jugadors. També ho són els entrenadors, els directius i l'afició de sempre que ocupa les graderies a cada partit, tant si es guanya com si es perd. Gràcies a la gent del poble, es manté aquesta modalitat.

"El que més m'agrada de la modalitat de sis jugadors és que fins i tot els instituts més petits tenen l'oportunitat de jugar-hi", explica l'Ian, que amb prou feines havia jugat un partit abans d'aquesta temporada. Quan va començar, va decidir no jugar, cosa que va sorprendre els seus pares, ja que ve d'una família amb una llarga tradició d'atletes i aficionats al futbol americà. L'Angel, el seu germà gran, és tota una llegenda local d'aquest esport després d'haver marcat 10 touchdowns en només un partit. L'Ian va decidir jugar al tercer curs i es va convertir en tot un referent. "Ha canviat la dinàmica d'atac a què estàvem acostumats", indica l'entrenador Alferez. La seva capacitat esportiva ha fet que els Shorthorns puguin fer més llançaments lluny de la línia de scrimmage.

L'entrenador Alferez ha estat al capdavant de diferents esports en diverses escoles de Texas durant 20 anys. Els seus alumnes i companys el coneixen com "l'ós amorós" dels Shorthorns. "Per a mi, ser entrenador aquí a Marfa té un gran valor sentimental", diu. L'entrenador s'esforça per inculcar noves tradicions relacionades directament amb el futbol americà, com la de la victòria, però també d'altres que no hi tenen tant a veure, com el ball folklòric de Mèxic. Es tracta d'una dansa popular en què ell participa i que anima els seus jugadors a aprendre. Tot i que sovint fa bromes sobre jubilar-se, és evident que vol impulsar l'equip. "Sempre els dic que, si no tenen ganes de guanyar trofeus o medalles, estan a l'equip equivocat".

En Justice reconeix que ni tan sols mira els partits de futbol americà que fan per la televisió. Li agraden els videojocs, com el Call of Duty, el Red Dead Redemption 2, el Grand Theft Auto i el Minecraft. Quan no és al camp amb la samarreta porpra, el més probable és que estigui jugant amb la consola. Llavors, per què un noi primet a qui a penes li agrada el futbol decideix jugar amb els Shorthorns durant el seu tercer any d'institut? "Per crear bons moments amb els amics i per formar part de la comunitat", assenyala.

El pare d'en Tristan, l'entrenador Kelly, és professor de matemàtiques i exjugador dels Sanderson Eagles, que es van quedar a cinc punts de fer un rècord històric i guanyar el campionat estatal quan ell hi jugava l'any 2002. En Tristan, estudiant de primer any, ha demostrat el seu talent a l'hora de jugar contra els més veterans. A més, li encanten les matemàtiques i vol fer enginyeria la Universitat de Texas. Tot i que el seu pare és un referent per a ell, vol crear el seu propi camí. "Intento ser millor que ell. Si tinc fills, vull que siguin millors que jo. D'això es tracta", explica.

Els Garcia, naturals de Marfa i parella des de l'institut, es van casar l'any 1957. A causa del servei militar de l'Armondo, van recórrer tot el país, però van tornar a Marfa als anys 70. El seu vincle amb l'equip és molt profund. Els seus fills van jugar a futbol americà i van animar els Shorthorns. El seu besnet, Diego Estrada, acaba d'entrar a l'equip i el seu fill Sammy, que era artista i va morir als 19 anys, va crear un logotip per als Shorthorns que encara es fa servir avui dia. "Quan el veig, em salten les llàgrimes", explica la Lucy.

Al final, el partit a Van Horn acaba en una derrota. És la primera temporada dels Eagles amb sis jugadors, però són massa forts per als Shorthorns. Falten 1 minut i 15 segons perquè s'acabi el partit i els de Marfa han perdut per 45 punts, amb un marcador final de 75–26. Després del partit, els entrenadors dediquen unes paraules emotives als jugadors aplegats al seu voltant: "Gràcies als passos que hem seguit com a equip, arribarem on ens proposem", diu l'entrenador Alferez. "Gràcies de nou. Us respecto amb tot el meu cor i us estimo". "I nosaltres a tu", responen els adolescents a l'uníson, amb llàgrimes als ulls.

És dissabte al vespre després del partit. Alguns jugadors, com en Justice, en Cristian Ontiveiros i l'Uriel Torres, són a casa de l'Ian. El seu pare prepara tacos en un "disco" o graella rodona típica de la cuina mexicana i ho posa tot a punt per veure el partit del Texas Tech a la televisió. Els nois comenten alguns dels errors que van cometre la nit anterior, parlen sobre videojocs, música i sobre la mala imatge que es té de Marfa des de l'exterior. "Aquí som bona gent", diu en Cristian. "Crec que som molt més que l'art".

Durant tots els anys que l'entrenador Alferez ha estat al capdavant, només n'hi ha hagut un en què l'equip hagi aconseguit el rècord de victòries. Així i tot, després d'aquesta temporada, es mostra optimista per a la pròxima. "Hem progressat, hem sumat punts i hem estat un equip competitiu", comenta.

L'equip és com una família. Els partits reviuen els moments del passat i uneixen tota la gent del poble. A més, gràcies a jugadors com en Tristan i l'Ian, el futbol americà perdurarà a Marfa durant la propera generació.