Nova pertinença: Bebe Vio
Atletes*
És l'estiu de l'esport. Bebe Vio, tiradora amb cadira de rodes, només veu un únic esdeveniment: aquell en què els atletes amb tot tipus de capacitats comparteixen l'escenari més gran.
La vida de Bebe Bio va canviar completament quan tenia 11 anys i va contreure meningitis. L'esport li va donar un espai per expressar-se i una veu per fer canviar la visió que tothom té dels atletes de tot arreu. Hem parlat amb la Bebe sobre la visió que té del futur i la inspiració que representa per a tota una generació, i ens ha explicat per què l'esport no només és per a unes quantes persones, sinó que pertany a tothom que en practica.
Pots explicar-nos com et vas sentir la primera vegada que vas practicar algun esport?
BEBE: La primera vegada que vaig trepitjar un camp d'esgrima va ser meravellós. El so de les espases xocant les unes amb les altres, l'olor del gimnàs, l'olor de la suor i el soroll de tota la gent cridant. Va ser increïble. Se'm va posar la pell de gallina.
"La primera vegada que vaig trepitjar un camp d'esgrima va ser meravellós. Se'm va posar la pell de gallina."
– Bebe Vio
Has parlat sobre com l'esport pot animar els més joves. De quina manera pot fer-ho i què ens pot ensenyar?
BEBE: Crec que el millor de l'esport és que pots crear un equip i un grup de gent meravellosos. Al principi, només són part de l'equip, però acabaran sent, d'alguna manera, part de la teva família. Tant se val si som joves o una mica més grans. L'edat no importa. L'esport és fantàstic perquè et permet crear una família. Normalment em fixo en la generació més jove perquè és l'edat en què pot començar el canvi cultural, però l'esport és clarament per a tothom.
"Tant se val si som joves o una mica més grans. L'edat no importa. L'esport és fantàstic perquè et permet crear una família."
– Bebe Vio
L'atenció se centrava sobretot en els atletes que no tenien cap discapacitat. Tu ho has canviat i has inspirat una nova generació d'atletes a tenir confiança. Què fas per mantenir aquesta mentalitat?
BEBE: Quan era més petita i no tenia cap discapacitat física, vaig començar amb l'esgrima. Amb 13 anys, vaig començar a practicar l'esport paralímpic. Llavors, vaig descobrir un món completament nou, però l'emoció i les sensacions eren iguals, i segurament, el grup era fins i tot millor. Tant se val si tens una discapacitat o si no la tens. L'important és trobar una manera fantàstica de ser tu mateixa a través de l'esport, i això et pot ajudar molt.
"Vaig descobrir un món completament nou, però l'emoció i les sensacions eren iguals, i segurament, el grup era fins i tot millor."
– Bebe Vio
Què ho fa, que l'esport ens uneixi?
BEBE: Les persones de tot tipus. Els esports estan formats per persones, per atletes. Crec que el millor dels esports paralímpics, en concret, és que cada atleta té una història completament diferent abans d'arribar a la pista o al camp.
M'encanta ser atleta paralímpica perquè m'encanta el món en què visc i m'encanta conèixer les històries de tots els atletes.
"M'encanta ser atleta paralímpica perquè m'encanta el món en què visc i m'encanta conèixer les històries de tots els atletes".
– Bebe Vio
Direcció: Vittoria Elena Simone @vittoriaelenasimone
Fotografia: Dali Geralle @dali.ggallery
Fotografia: Carolina Di Lazzaro @carolinadilazzaro