Tothom necessita sortir de la ciutat de tant en tant. Així ho van ver la passada tardor Keith Charles i la seva colla: Kari, Amanda, Cam i Michel'lé. El grup va caminar des de Nova York fins a les muntanyes de l'Adirondack i van registrar el seu viatge. Durant el camí, van fer fotografies i vídeos espectaculars i el seu viatge també va servir perquè descobrissin lliçons vitals i pensaments profunds. Seguint el seu esperit de generositat, volem compartir el que van descobrir. Els espais naturals són per a tots nosaltres.

Sempre he estat un noi de ciutat,
preferia seure al terra
del nostre petit apartament
, i sempre era educat
i no em ficava en discussions.
Poques vegades sortia a la natura
i desgraciadament aquesta desconeixença
em feia sentir la Mare Natura com una cosa estranya.

Però, no soc jo mateix Natura?
Com pot dir algú que aquest no és el meu nom?
I si fos també el teu?
Si ens reguen florim.
El color de la pell es torna viu com si fóssim nascuts aquí
i no a un hospital, afortunats de poder sortir amb vida de
l'úter
. Anem per un camí que potser no surt als mapes
i ens dirigim cap a ritmes i somnis que eren nostres,
que ens van prendre a nosaltres i a les nostres mares i a les seves mares...

He vingut per recuperar allò que és meu,
però amb humilitat.
I sé que encara que el meu nom és Natura
no he caminat mai per aquesta terra.
Espero, però, que aquesta terra sigui pacient amb mi.
Pacient mentre les meves pors es filtren
Pacient mentre ens coneixem.
Pacient amb un esperit curiós.

Estic aquí, preparat per respirar com mai abans
amb els meus pulmons nous.