La Garima Thakur protesta pel futur de la Terra
Cultura
Et presentem una activista índia pel canvi climàtic de 15 anys que lluita perquè la seva ciutat no oblidi el desastre ambiental del passat.
"A l'aire lliure" és una sèrie sobre atletes que busquen la connexió i l'equilibri en la natura.
Abans de començar amb l'activisme, la Garima Thakur, de 15 anys, originària de Bhopal (Índia), ja era conscient del canvi climàtic i del seu impacte devastador a tot el món. Quan tenia 13 anys, les imatges terribles del documental "Before the Flood" narrat per Leonardo DiCaprio li van deixar una sensació de tristesa i "ansietat ecològica". Es va adonar que l'emergència climàtica era a tot arreu i més a prop del que pensava. De sobte, va començar a identificar els signes de degradació ambiental a la seva ciutat i al seu país.
"Vaig començar a veure el missatge de la pel·lícula en les coses més petites, com ara un pneumàtic cremant al costat del carrer, un arbre tallat en algun lloc, persones fent cua per recollir aigua per a les seves famílies", diu la Garima. "Tot això són senyals d'emergència i, a l'Índia, els trobes a tot arreu. És impossible no veure'ls".
La Garima recorda un rierol a prop de casa de la seva àvia al districte de Bilaspur, a l'estat muntanyós i boscós de Himachal Pradesh. "Hi anava quan passejava amb els meus cosins. Era un lloc on hi havia molt poca presència humana i podíem jugar lliurement. Es veien peixos a l'aigua", recorda amb afecte.
Avui, aquell lloc estimat de la seva infantesa s'ha asfaltat i, en lloc d'un rierol en moviment ple de vida, "només hi ha aigua estancada al costat d'una carretera", diu la Garima. "Tenia uns 11 anys quan es va asfaltar. Feia només un parell d'anys que visitava el rierol, però veure el que va passar em va impactar moltíssim".
"Espero que arribi el dia en què algun legislador o líder polític es pari a preguntar-me què estic fent i presti atenció de debò a les meves paraules".
L'experiència de la Garima cada cop serà més habitual si no es prenen mesures aviat. Caminar, córrer o practicar esport a l'aire lliure serà impossible sense aire net i un planeta sa.
La Garima també ha conegut els avantatges d'un entorn saludable. Durant gran part de la seva infància, la Garima es va haver de traslladar sovint a causa de la feina del seu pare a l'exèrcit i va viure en ciutats poc contaminades de l'Índia. "Vaig tenir la sort de créixer en ciutats molt verdes, com Dehradun i Dharamkot, on gaudia de l'aire fresc en llargues passejades cada vespre. Em feia sentir viva i amb energia". Un cop es van instal·lar en una gran ciutat, trobava a faltar la naturalesa. Ara la Garima planeja tornar a Dehradun mentre continua els estudis.
La Garima, impulsada per un nou sentit de la responsabilitat i els seus records de la natura, és ara una de les dones més joves de tot el planeta que segueix els passos de l'activista sueca Greta Thunberg i fa sonar l'alarma del canvi climàtic. I, com que les ciències no són el seu fort, la Garima centra els seus objectius en un àmbit diferent de la crisi ambiental: la legislació.
Amb una convicció freda poc comuna a la seva edat, diu: "El lideratge ambiental és el meu interès principal. Crec que és així com puc fer canviar el món i fer arribar el meu missatge sobre l'emergència climàtica". La Garima sembla ben conscient de la magnitud d'aquest repte.
De fet, la Garima s'està preparant per fer un examen per entrar a una de les Universitats Nacionals de Dret més prestigioses de l'Índia. Un dels motius pels quals va triar el camí del lideratge és la història de Bhopal, que, segons les seves paraules, "és la ciutat on vaig començar el meu activisme".
La nit del dia 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'estat central de Madhya Pradesh de l'Índia, va patir un dels pitjors desastres industrials de la història. Una planta de pesticides al cor de la ciutat vella va patir una fuga d'aproximadament 40 tones de gas tòxic que va fer perdre la vida de milers de persones de manera immediata. Amb els anys i les dècades posteriors, van morir milers de persones més a causa de complicacions mèdiques i problemes de salut crònics relacionats amb l'exposició directa i indirecta. Algunes estimacions documentades situen el nombre de morts d'aquest desastre en 25.000 o més.
Tot i que va néixer un parell de dècades després d'aquest fet, la Garima és plenament conscient d'aquella fatídica nit del 1984 i de les reformes mediambientals que va suposar. "M'agradaria conèixer els matisos d'aquestes lleis per veure si es poden aplicar amb un impacte encara més gran del que han tingut fins ara".
Mentre es prepara per cursar un grau universitari de dret, la Garima es manifesta cada divendres a la VIP Road, a 20 minuts de la ubicació de la fàbrica de pesticides. La jove ecologista s'ha convertit en la cara més coneguda a Bhopal del moviment Divendres pel Futur, iniciat per Greta Thunberg.
Tant si fa sol com si plou o fa fred, la Garima no es perd ni un sol "Dia de la Revolució" des que va començar la primavera passada. Tot i que molt sovint ho fa sola, de vegades l'acompanyen amics o els seus pares. La Garima compta amb poc més que la seva mentalitat fèrria i un cartell de cartó amb les paraules "Climate Strike!" (Vaga pel clima) amb lletres grans i negres.
Tot i que la majoria de persones de la seva edat a l'Índia s'esforcen per triomfar en els estudis a través de la memorització a l'escola, la Garima ha pres la seva pròpia iniciativa. S'involucra amb els problemes del món que l'envolta fora de l'aula. "Si pogués arribar a conscienciar d'alguna manera els nostres líders o els meus companys sobre tot el que ens hi juguem com a generació, el meu esforç haurà valgut la pena".
Actualment, la preocupació principal de la Garima es desplega a l'altra banda del món, a causa dels incendis forestals que han augmentat al llarg de la costa oest dels Estats Units en els darrers anys. Les imatges d'aquests fets s'han gravat per sempre a la seva memòria. "Sempre que penso en l'emergència climàtica, penso en el foc i recordo la sensació d'ofegar-me amb l'aire que respiro".
La Garima veu la tragèdia que va tenir lloc a la ciutat de Bhopal fa més de tres dècades com un presagi d'allò que passarà al món si els seus líders no actuen a temps. "L'aire serà irrespirable i l'aigua no es podrà beure. No hi haurà peixos als rius ni collites als camps. No hi ha res més important que procurar que això no passi".
Però hi ha una altra visió que la motiva. "Penso molt sovint en un escenari en concret", diu. "Espero que arribi el dia en què algun legislador o líder polític es pari a preguntar-me què estic fent i presti atenció de debò a les meves paraules".
Text: Prayag Arora Desai
Fotografia: Dolly Haorambam